Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
escola del Danubi
La batalla d'Alexandre el Gran a Issos (1529), d'Albrecht Altdorfer
Alte Pinakothek (Munic)
Pintura
Nom amb què hom designa una sèrie de pintors actius a Baviera i a Àustria, caracteritzats per una nova valoració de la natura i el paisatge, gènere del qual són precursors.
El més destacat fou Albrecht Altdorfer i, amb ell, Lucas Cranach —en la seva primera etapa—, Wolf Huber i l’anomenat Mestre de la Història
Mestre d’Olzai
Pintura
Nom amb què hom designa el pintor anònim, de formació valenciana, autor del Retaule de la Pestilència (segona meitat del s XV) de la parròquia de Santa Bàrbara d’Olzai (Sardenya).
gènere de vida
Geografia
Terme, introduït per Vidal de la Blache, amb què hom designa el conjunt d’activitats (caça, pesca, agricultura, etc) que un grup duu a terme per tal d’assegurar la seva existència.
Tot gènere de vida comprèn uns elements instruments d’utillatge i mètodes que Max Sorre assenyala com a tècniques, l’acció continuada i metòdica dels quals els ha convertits en costums i mitjançant els quals els grups humans, en una mesura més o menys gran, s’adapten al medi Noves tècniques, canvis socials, econòmics, culturals, etc, poden modificar ungènere de vida determinat
quart món
Sociologia
Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d’abundància i de prosperitat.
A Catalunya el terme fou introduït per l’organització Justícia i Pau
nictalopia
Oftalmologia
Terme equívoc amb el qual hom designà en un principi la ceguera nocturna, però que actualment s’empra en sentit contrari: disminució de la visió durant el dia o amb llum brillant.
plicació
Geomorfologia
Hidrografia
Terme que designa formes específiques originades per l’acció del glaç a l’interior d’un terreny; es tracta sovint d’una acumulació de blocs disposats en una sèrie de petites ondulacions.
Són característiques del sistema d’erosió periglacial
sandhi
Fonètica i fonologia
Terme (‘combinació’) amb què hom designa el fenomen fonològic pel qual els extrems dels mots, més que no pas l’interior, es modifiquen per influència d’altres mots veïns en el text.
Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana
denominació d’origen
Alimentació
Denominació d’un país, d’una regió o d’una localitat, que designa un producte que n’és originari, les qualitats específiques del qual són degudes a una original concurrència de factors.
És un dret de propietat, molt important en vins
tambor
Tambor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme que designa qualsevol instrument membranòfon de percussió format per una o dues membranes vibratòries esteses en una o dues obertures d’una caixa de ressonància, de formes i materials molt diversos.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió En un sentit encara més ampli, qualsevol instrument constituït per una cavitat tancada per una o diverses superfícies elàstiques cas en què l’instrument seria classificat com a membranòfon o rígides l’instrument seria classificat com a idiòfon que sonen en ser percudides per un o diversos objectes relativament durs, sigui el peu o la mà de l’instrumentista, una pedra, una baqueta, etc Segons la quantitat de membranes de què disposen, els tambors poden classificar-se en tambors d’una o de dues membranes Entre els primers abunden…
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…