Resultats de la cerca

Fundà el primer club esportiu a Lleida, l’Sports Club Lleidatà 1898, del qual en fou vicepresident Presidí la Ponència d’Educació Física 1921-24, primer intent regulador de la política esportiva a Catalunya, que promogué l’esport de base i a les escoles

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i establí les bases per a la recuperació de la Volta a Catalunya Fou redactor dels diaris El Diluvio , El Noticiero Universal i Mundo Deportivo , i cobrí diverses edicions del Tour de França Rebé la insígnia d’or 1964 i la medalla d’or 1977 de la Volta a Catalunya i les medalles de les federacions catalana i espanyola de ciclisme i del Tour de França Conegut com l’avi Torres , l’organització de la Volta a Catalunya l’homenatjà en diverses ocasions i inaugurà la placeta Ramon Torres 2010, a Barcelona

El 1975 entrà a la junta directiva de la Penya Ciclista Nicky’s, que presideix des del 2002 Participà en l’organització del Critèrium de Terrassa en els Campionats d’Espanya de ciclisme adaptat 1996 Presidí dos cops de forma puntual la Federació Catalana de Ciclisme en períodes electorals, la darrera, el 2011

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

Fundador al seu país del club Britannia Chemnitz, en installar-se a Barcelona per motius laborals, es convertí en un dels millors davanters de la primera època del Futbol Club Barcelona Entre el 1901 i el 1910 jugà 67 partits i marcà 55 gols Fou campió de la Copa Macaya 1902, de la Copa Barcelona 1903, del Campionat de Catalunya 1903, 1909, 1910 i de la Copa d’Espanya 1910 L’any 1902 fou encarregat d’organitzar una primera escola de formació de jugadors Entre el 8 de febrer i el 9 de desembre de 1906, fou president de l’Associació de Clubs, abans de convertir-se en Federació Catalana de…

Competí durant les dècades de 1930 i 1940 amb l’Associació Ciclista Germanor A partir del 1950 exercí de director esportiu de l’Associació Esportiva Artigas, amb la qual també disputà alguna cursa Posteriorment fundà l’Associació Ciclista Soteras, amb seu a Badalona

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona, durant la seva joventut formà part del primer equip de waterpolo del Club Esportiu Mediterrani i jugà a divisió d’honor estatal Fou un dels fundadors i primer president de l’Associació Voluntaris 2000, entitat creada l’any 1992 Posteriorment fou director d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2005, director gerent de l’Institut Barcelona Esports i director del Pla Estratègic de l’Esport a la ciutat de Barcelona També fou director general d’Esports al Consejo Superior de Deportes 2008-11 i secretari d’Estat…

Soci del Reial Club de Tennis Barcelona des de l’any 1929, el 1934 fou finalista del Campionat d’Espanya de dobles al costat de JM Blanc i el 1940 en fou campió amb L Carles Fou directiu del Futbol Club Barcelona durant la presidència d’Enric Llaudet 1961-68 L’any 1969 fou fundador i primer president de l’Agrupació Esportiva Sarrià Fou president del Tennis Barcelona 1972-76