Resultats de la cerca
Es mostren 9830 resultats
Móric Kaposi
Metge hongarès.
Professor de dermatologia a la Universitat de Viena des del 1879, estudià nombroses malalties cutànies, i descriví el sarcoma que duu el seu nom
Vasil’ Leonidovič Omelianskij
Biologia
Microbiòleg ucraïnès, deixeble de Sergei N.Vinogradskij.
Estudià fonamentalment el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics del carboni i del sofre Fou el primer a obtenir cultius de bacteris anaeròbics
autodifusió
Física
Difusió de les molècules d’una substància en d’altres de la mateixa substància.
Aquest fenomen té un interès pràctic quan hom estudia l’evolució de les molècules formades per àtoms pertanyents a diferents isòtops del mateix element traçador
William Davis
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf nord-americà, professor a Harvard (1877-1912), a Berlín (1908-09) i a París (1911-12).
Estudià l’erosió fluvial i els cicles d’erosió i peneplà Escriví, entre altres obres, Physical Geography 1898, Physiogéographie 1911 i The Reefs Problem 1928
Abraham Vater
Metge i anatomista alemany.
Professor a Wittenberg, descobrí els corpuscles tàctils que després foren estudiats per Pacini corpuscles de Vater-Pacini i estudià l’ampulla hepatopancreàtica ampulla de Vater
Giovanni Domenico Santorini
Metge italià.
S'especialitzà en anatomia i descriví diversos cartílags, plexes, conductes, etc És un dels creadors de l’obstetrícia Estudià també la circulació sanguínia del cap
Heinrich Ludwig von Arrest
Astronomia
Astrònom alemany, deixeble de Johann Franz Encke.
Fou el primer que estudià els estels fixos mitjançant l’anàlisi espectral descobrí asteroides i cometes, entre aquests darrers el que porta el seu nom
Domènec Bonet i Espasa
Música
Guitarrista.
Estudià a Barcelona amb Josep Brocà Professor de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona 1860-1922 i del conservatori del Liceu Exercí l’ensenyament
Shengua
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom xinès.
Mesurà diversos volums i àrees, investigà la suma de les progressions i preparà un calendari Estudià també l’agulla magnètica i els tipus d’impressió
el·lipsi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a no explicitar en la parla uns elements determinats, posat cas que en resulti clara la interpretació, bé per les circumstàncies externes a la pròpia llengua en què hom doni la comunicació, bé pel mateix context informatiu.
A Tinc dos germans l’un estudia i l’altre treballa, hi ha ellipsi de la forma germà després de l’un i de l’altre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina