Resultats de la cerca
Es mostren 15103 resultats
Rigalt
Família d’artistes de Barcelona.
Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas Barcelona 1785 — 1850, heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza 1834 que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que li foren prohibides…
Juan Caramuel y Lobkowitz
Història
Polígraf castellà, de família bohèmia.
Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n
Badī ‘al-Zamān al-Hamaḏāni
Literatura
Escriptor àrab de família persa.
Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana
Sabbatai Zěwí
Judaisme
Cabalista jueu, de família sefardita.
El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel
Banū Ǧahwar
Família àrab cordovesa (1031-68).
El membre que li donà nom, Abū-l-Ḥazm ibn Ǧahwar, destronà el darrer califa, Hišām III Sota la seva direcció, una assemblea de principals abolí el califat i establí la república municipal al terme de Còrdova Després de mantenir una lluita continuada amb els abbadites sevillans per detenir la supremacia àrab a la península Ibèrica, els abbadites acabaren la dinastia i s’empararen temporalment 1068 de la ciutat de Còrdova
Ammià Marcel·lí
Historiografia
Literatura
Historiador llatí, de família grega.
Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent
Fernández de Soto
literatura castellana
Família d’artistes i escriptors.
Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà,…
Nagrella
Família jueva establerta a Granada.
En foren membres destacats, entre altres, el literat Šěmuel ibn Nagrella i el seu fill Yosef ibn Nagrella , que exerciren una intensa activitat política al regne zírida de Granada
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el comandament…
Odescalchi
Família italiana originària de Como.
Entre els seus representants més notables figuren Benedetto Odescalchi , papa amb el nom d’Innocenci XI, i el seu nebot Livio Odescalchi , príncep de l’imperi Romanogermànic Roma ~1652 — 1713, que comprà el ducat de Bracciano als Orsini, fou nomenat gran d’Espanya per Carles II i intentà 1697 d’ésser elegit rei de Polònia a la mort de Joan III Sobieski
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina