Resultats de la cerca

A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa

Originari del Palatinat, formà part de la camarilla de la segona muller de Carles II, Marianna de Neuburg, que el nomenà secretari 1691 Aprofità la seva influència per a adquirir una fortuna quantiosa mitjançant la venda de càrrecs Aquesta actuació corrupta i escandalosa li valgué una gran impopularitat, fins al punt que hagué d’ésser nomenat ambaixador a Parma 1695 per tal d’allunyar-lo de la cort

Residí a Itàlia 1750-57, on rebé la influència, entre altres, de CLorrain i FZuccarelli Tornà a Londres i es dedicà preferentment al paisatge, bé que conreà també el retrat El 1768 fou nomenat membre de la Royal Academy Cal esmentar-ne Villa Adriana , Vista d’Itàlia , Cim de Cader Idris , Paisatge amb riu tots a la National Gallery de Londres i Autoretrat National Portrait Gallery de Londres

Professor de mineralogia 1828-32 i de filosofia moral 1838-55 a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó La seva obra principal, History of the Inductive Sciences 1837, tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena

Estudià a Itàlia a Venècia sembla que ho féu amb Ticià Cridat per Felip II, des del 1568 treballà a El Escorial Martiri de sant Jaume 1571, Naixement de Crist 1575, Enterrament de sant Llorenç 1579 La seva obra, que mostra una gran preocupació per la llum i el color a vegades d’una evident influència veneciana i un dibuix vigorós i realista, és un important precedent de la pintura barroca

El 1427 adquirí la ciutadania d’Ulm, on li fou encarregat un retaule per a la catedral El 1437 signà el contracte per a un retaule reliquiari de Wurzach, amb escenes de la Passió i de la vida de Maria, del qual es conserven vuit ales als Staatliche Museen de Berlín És d’un estil allunyat de l’idealisme gòtic i, per influència flamenca, preocupat per caricaturar i popularitzar els personatges

Emprà el dialecte labortà clàssic, culte, però desconegut per la majoria dels bascoparlants La seva tasca poètica s’inicià cap al 1950, collaborant en diverses revistes basques Com a narrador, destaca la novella Haur besoetakoa ‘La fillola’, 1970 i les traduccions i adaptacions de contes d’EAPoe, HHMunro, FKafka i altres La seva obra, molt treballada a nivell formal i de temàtica heterogènia, ha exercit força influència en els escriptors posteriors

A la convenció de Filadèlfia 1787 propugnà el reforçament del poder central i una oligarquia política El partit representava els interessos dels industrials, els comerciants i els banquers del NE i dels terratinents Els dirigents foren AHamilton i JAdams Tingué una certa influència sobre els medis rurals i aconseguí dos cops la presidència GWashington 1793 i JAdams 1796Vers el 1824 s’extingí, i els seus membres passaren al partit republicà

Comporta l’atròfia i la hipofunció de les glàndules endocrines sota la seva influència Les causes més importants són la necrosi isquèmica hipofisària per xoc hemorràgic posterior al part malaltia de Seehan i la destrucció hipofisària produïda per tumors cromòfobs, per craniofaringiomes, per granulomes infecciosos i per traumatismes cranials Es manifesta per adinàmia, pallidesa, anhidrosi, hipotensió arterial, fred corporal, amenorrea i apatia El tractament és de tipus substitutiu hormonal

Pujà al tron en ésser derrotat el seu nebot Gustau IV Féu la pau amb Rússia cessió de Finlàndia, 1809 i amb Napoleó 1810 Sense descendència, adoptà com a successor el mariscal francès Jean Bernadotte 1810, que exercí una influència considerable durant tot el seu regnat Per la pau de Kiel 1814, Dinamarca hagué de cedir Noruega a Suècia, i el parlament noruec reconegué Carles com a rei el 1815