Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Roger Peyrefitte
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc
René Huyghe
Història
Art
Historiador francès de l’art.
Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970
Georges Candilis
Arquitectura
Arquitecte i enginyer grec, naturalitzat francès.
Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony
Jean-Pierre Richard
Literatura francesa
Crític literari francès.
En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996, Quatre lectures 2002, Roland Barthes, dernier paysage 2008, Chemins de Michon 2008, Pêle-mêle 2010, etc
Pierre Bovet
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg suís.
Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13
François Bordes
Geologia
Prehistòria
Geòleg i prehistoriador occità.
Professor de prehistòria a la facultat de ciències de Bordeus i director d’Antiquités Préhistoriques de la circumscripció bordelesa Estudià les tècniques de talla, la tipologia i la filiació exactes de les indústries del Paleolític inferior i mitjà Excavà a la Micoque, Laugerie Haute i Pech de l’Azè D’entre les seves obres, cal destacar Limons quaternaires du bassin de la Seine 1953, Typologie du Paléolithique ancien et moyen 1961 i Le Paléolithique dans le monde 1968 Escriví obres de ciència-ficció sota el pseudònim de Francis Carsac
Erckmann-Chatrian
Noms associats de dos novel·listes francesos que escriviren junts llur obra: Émile Erckmann (Phalsbourg, Mosel·la 1822 — Lunéville 1899) i Alexandre Chatrian
.
Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat
sistema Lewis
Biologia
Sistema d’antígens, presents a la sang i a d’altres fluids corporals com la saliva, relacionat amb el sistema secretor.
Els antígens de Lewis es formen en els teixits sota el control de dos allels, designats per Le dominant i le recessiu són alliberats als fluids corporals on poden ésser absorbits a la superfície dels eritròcits i determinar les reaccions dels eritròcits a l’antisèrum Els tipus d’antígens es desenvolupen en els infants a partir de sis anys Pel fet que hom ha detectat antígens en proporcions no estimades teòricament, ha estat proposada una interacció amb efectes fenotípics entre els gens del sistema Lewis i els del control del factor de secreció
Michel Seuphor
Pintura
Literatura francesa
Pseudònim de l’escriptor i pintor francès d’origen belga François Berckelaers.
Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965
Jean Wahl
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona, féu de la filosofia un art com a actitud dialèctica i interrogativa, més que no pas una ciència, i estudià, reinterpretant-los, autors i corrents com ara Descartes 1920, Plató 1930, Hegel Le malheur de la conscience dans la philosophie de Hegel , 1930, Kierkegaard 1938, la filosofia francesa 1946, l’existencialisme 1947 i 1951, Heidegger 1955 i 1959, Husserl 1959 i Nietzsche 1960 Altres obres seves són Vers le concret 1932, Existence humaine et transcendence 1944, The Philosopher's Way 1948 i Traité de métaphysique 1952
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina