Resultats de la cerca
Es mostren 3668 resultats
Alfred Morel-Fatio
Historiografia catalana
Historiador i hispanista francès.
Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’…
Jean Gwenaël Dutourd
Literatura francesa
Escriptor francès.
Mobilitzat a l’inici de la Segona Guerra Mundial i fet presoner poc després, s’evadí i cursà estudis de filosofia a la Sorbona Incorporat a la Resistència 1942, fou detingut i aconseguí escapar-se de nou Després de la guerra inicià una carrera com a periodista i escriptor, moltes vegades polèmic per les seves posicions sovint a contracorrent Fou director de programes en francès a la BBC 1947-50, articulista i editorialista de France Soir 1963-99 i conseller literari de Gallimard 1950-66 L’any 1978 fou elegit membre de l’Académie Française Aquest mateix any fou objecte d’un atemptat fallit d’…
Irina Baronova

Irina Baronova
©
Dansa i ball
Ballarina britànica d’origen rus.
Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors El 1933…
Gérard de Nerval

Gérard de Nerval
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Gérard Labrunie, escriptor francès.
Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de…
sistema Lewis
Biologia
Sistema d’antígens, presents a la sang i a d’altres fluids corporals com la saliva, relacionat amb el sistema secretor.
Els antígens de Lewis es formen en els teixits sota el control de dos allels, designats per Le dominant i le recessiu són alliberats als fluids corporals on poden ésser absorbits a la superfície dels eritròcits i determinar les reaccions dels eritròcits a l’antisèrum Els tipus d’antígens es desenvolupen en els infants a partir de sis anys Pel fet que hom ha detectat antígens en proporcions no estimades teòricament, ha estat proposada una interacció amb efectes fenotípics entre els gens del sistema Lewis i els del control del factor de secreció
Erckmann-Chatrian
Noms associats de dos novel·listes francesos que escriviren junts llur obra: Émile Erckmann (Phalsbourg, Mosel·la 1822 — Lunéville 1899) i Alexandre Chatrian
.
Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat
Roger Peyrefitte
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc
Frans Lodewijk Ganshof
Historiografia
Historiador flamenc.
Deixeble d’Henri Pirenne, formà part de l’escola històrica belga i estudià particularment la història econòmica i social de les ciutats a l’alta edat mitjana Professor a la Universitat de Gant del 1929 al 1961, és autor, entre altres obres, d' Étude sur le développement des villes entre Loire et Rhin au Moyen Âge 1943, Vlaanderen onder de eerste graven ‘Flandes sota els primers comtes’, 1944, Le féodalisme 1944, L’origine des rapports féodo-vassaliques 1958 i Lehnwesen im fränkischen Reich ‘El feudalisme al regne franc’, 1960
Georges Candilis
Arquitectura
Arquitecte i enginyer grec, naturalitzat francès.
Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina