Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
ari | ària
Història
Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’installaren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon millenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament al s XII aC El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim Mitanni La denominació d' ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea El mot ārya , que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats A part aquest fet, la similitud de les…
capdeguaita
Història
Auxiliar executiu d’alguns tribunals, com la cort del veguer de Barcelona o la cúria del governador i dels jurats de Mallorca, equivalent al saig
de les altres vegueries catalanes.
Les obligacions dels capdeguaites consistien a fer guaites de nit per la ciutat, desarmar qui portava armes contra les ordinacions municipals i detenir els delinqüents A Mallorca era nomenat pel governador amb el consell dels jurats el càrrec era generalment anual i tenia jurisdicció a tota l’illa El 1365 llur nombre fou limitat a quatre A Barcelona eren nomenats pel veguer per un trienni, segons que li ho permeteren les corts de Montblanc del 1333 a mitjan s XV els capdeguaites foren tres un era nomenat pel rei, un altre pel veguer i el tercer pels consellers de la ciutat El…
Joaquim Ravetllat i Estech

Joaquim Ravetllat i Estech
© Biblioteca Pública Iu Bohigas
Microbiologia
Veterinària
Veterinari i microbiòleg.
Fou el membre més destacat d’una família de veterinaris Estudià a Madrid, on obtingué el títol de veterinària 1890, completà estudis a Barcelona, al Laboratori Municipal i al del doctor Ferran, i es traslladà a Salt, on s’installà i continuà les seves investigacions i donà a conèixer una nova concepció bacteriològica i patogènica de la tuberculosi Els últims anys de la seva vida, juntament amb Ramon Pla i Armengol , investigà l’obtenció d’una hemoantitoxina i un sèrum antituberculós que, pòstumament, foren comercialitzats per l’ Institut Ravetllat-Pla , fundat l'any 1922, encara que sense…
Jordi Benito i Verdaguer
Art
Artista plàstic.
Féu estudis d’arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià artísticament en el camp de la pintura amb obres properes a l’art pobre Els anys setanta realitzà els primers environaments, entre els quals Descoberta Fregoli 1972 Desenvolupà accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral A partir de la segona meitat dels anys vuitanta es decantà per les installacions i dugué a terme accions multidisciplinàries, com ara les realitzades amb el músic Carles Santos Estigué allunyat del panorama expositiu des de mitjan anys noranta fins que el 2003 retornà a l’escena amb Antwort…
Ànec glacial
Espècie molt mòbil que arriba esporàdicament a la península Ibèrica durant l’hivern en masses d’aigua del litoral, en concordança amb els seus requeriments d’ànec marí La major part de les citacions són anteriors al 1960, per tal com ha patit darrerament una gran minva poblacional Als Països Catalans ha estat citat a l’albufera de València desembre del 1921 i un mascle caçat el 141157, al vedat de Sollana Ribera Baixa, on fou mort un mascle adult al final de desembre de 1955, i a l’illa de Buda delta de l’Ebre, d’on hi ha dues captures un mascle a mitjan desembre de 1922 i dos…
Sant Joan de Corniola (Camarasa)
Art romànic
Degué ser una capella per al culte dels habitants de la quadra de Corniola, dependent de l’església parroquial de Figuerola, i com aquesta, del monestir de Santa Maria de Meià Del lloc de Corniola, no se’n sap res fins l’any 1588, que el prior de Santa Maria de Meià, Rafael de Sampsó, prengué disposicions sobre la quadra de Corniola Encara que l’església és un edifici d’origen romànic, no se’n coneix cap dada fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí esmenta l’església de “ San luan Apostol, y Evangelista, en la quadra de Corniola ” No se sap quan deixà de tenir culte i…
Domus de Santa Coloma de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Domus de Santa Coloma de Montbui Domus erigida a Santa Coloma de Montbui actualment Santa Margarida que domina la població Pròpia dels enfrontaments feudals del segle XIII, formava part del conjunt de domus que el vescomte de Cardona pretenia emprar per tal d’afermar el seu domini de la Conca d’Òdena La infeudà als Montbui, i l’enfrontament entre els Cardona i els Montbui a mitjan segle XIII permeté que aquests hi afermessin el control Precisament, l’acolliment dins de la domus d’Arnau Tort, que havia fet mal en un molí de Berenguer de Cardona, fou adduït pel vescomte contra el…
Sant Nicolau de Tamarit de Llitera
Art romànic
Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant Nicolau A …
Mare de Déu del Reguer (Estopanyà)
Art romànic
Als peus d’Estopanyà, vora la font de la Canal i la capçalera del Reguer, hom pot trobar el primitiu emplaçament d’aquesta església i veure’n els carreus reaprofitats en les parets dels horts Hi ha qui creu que fou un antic monestir, altres opinen que es tractava d’una església dels templers La seva fundació potser va estar relacionada amb el cavaller Galceran Erimany, ja que el testament consigna heretats al riu Reguard i al “mont de Sega” 1094 En l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII figura una terra a Sant Cristòfol d’Estopanyà que afrontava amb una terra de…
Mare de Déu de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
La quadra de l’Avellana, vora Lasquarri, va pertànyer al domini jurisdiccional de Sant Vicenç de Roda El lloc va ésser repoblat cap a mitjan segle XI per Galí de Soars Pere I de Ribagorça cedí al bisbe Ramon Dalmau els drets reials a l’Avellana 1085 i aquest els traspassà a la canònica 1092 L’any 1116 el prevere Martí figura entre els bons homes de l’Avellana que arribaren a un acord amb Roda, cosa que suggereix l’existència ja d’una església Amb el pas del temps, però, el domini de Sant Vicenç de Roda esdevingué total L’actual església es troba al mig dels camps de conreu L’obra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina