Resultats de la cerca

Nasqué el 1923 com una secció del Català Futbol Club, per iniciativa del periodista Agustí Peris de Vargas, pioner d’aquest esport a Catalunya Participà en el primer Campionat de Catalunya que organitzà la Federació Catalana de Beisbol 1929 El 1931, després d’una escissió dins la federació, es proclamà vencedor del campionat de la nova Lliga Oficial de Beisbol

L’empresa multimèdia Mediapro compra El Terrat, la productora del periodista i presentador Andreu Buenafuente, creadora d’alguns dels programes de televisió de més audiència a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol Entre els termes de l’acord hi ha el manteniment de Buenafuente com a director de la productora, que s’integra a The Mediapro Studio

Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala

Estudià dret i féu de periodista A partir d' Il deserto dei Tartari 1940 i sobretot I sette messaggeri 1942 es destacà com a narrador de fantasia desbordada i d’humor caricaturesc, a mig camí del surrealisme i la literatura de l’absurd Entre els principals reculls cal esmentar Paura alla Scala 1948, Un caso clinico 1953 i Il crollo della Baliverna 1954

Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911

Inicialment treballà com a periodista, manifestant ja un cert interès per la pintura A París, tingué contactes amb artistes d’avantguarda i aprofundí aquest interès El 1942 fou nomenat sotsdirector del museu de Belles Arts de Bilbao i posteriorment passà a ésser-ne el director 1949 És important la seva activitat divulgadora Publicà monografies sobre Regoyos, Paco Durrio, El Greco, etc

Ministre d’educació 1941-42 i 1945-46, ambaixador a Itàlia i a Israel i professor, ha destacat com a periodista És autor de reconstruccions històriques i llibres d’assaig América, tierra firme 1937, Biografía del Caribe 1945, América mágica 1959-61, Nuevo diario de Noé 1969, América en Europa 1975, El revés de la historia 1980 i Los pinos nuevos 1982

Periodista —corresponsal a París entre el 1920 i el 1930—, des del 1940 es féu famós per les seves novelles i narracions, escrites en un estil lacònic i concís, d’una gran riquesa expressiva D’entre les seves obres destaquen Tre berättelser ‘Tres narracions’, 1946, Nya berätttelser ‘Noves narracions’, 1949, Viktor 1955 i Vägar och möten ‘Camins i troballes’, 1960

Al llarg de l’any, Turquia va continuar llançant operacions militars al nord de Síria, com la que va iniciar al gener cercant àrees sota control kurd Al juny, el president Erdoğan va guanyar les eleccions presidencials Previstes per al novembre del 2019, Erdoğan va avançar-les per fer-les coincidir amb les eleccions parlamentàries i iniciar així el sistema presidencialista aprovat el 2017 per mitjà d’un referèndum constitucional Erdoğan va obtenir més del 52% dels vots El seu partit, AKP Partit de la Justícia i el Desenvolupament, també va guanyar al Parlament, amb més del 42% dels vots Un 86…

Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre