Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Ramon Simó i Badia
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’associació del…
Ramon Serratosa i Queralt
Historiografia
Eclesiàstic i historiador.
Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento de Cuzco ,…
Ramon Serrat i Fajula
Música
Músic.
Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona
Ramón Serrano y Vicens
Medicina
Metge aragonès establert al País Valencià des del 1958.
Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978
Ramon Serra i Toneu
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic Collaborà en la premsa comarcal i barcelonina Fou corrector de La Veu de Catalunya Publicà els poemes Fruits tardans 1925, la novella De mort a vida 1931, les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional
,
Ramon Sentena i Ramañach
Història
Republicà.
Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal S'establí després a l’Escala, on fou secretari 1877-78 i president 1879-90 del comitè federal En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana
Ramon Sempau i Barril
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Formà part de la Colla del Foc Nou i de l’equip de redacció d' El Diluvio En iniciar-se el procés de Montjuïc, hagué de fugir a França 1896-97 De tornada, atemptà el 3 de setembre de 1897 contra Narciso Portas , cap de la policia especial de la repressió de l’anarquisme i principal responsable de les tortures del procés de Montjuïc Fou empresonat i jutjat militarment abans de passar a la jurisdicció civil, que l’absolgué Escriví llavors Los victimarios Notas relativas al proceso de Montjuich 1900 i la novella Esclavas del oro Trata de blancas 1902 Posteriorment collaborà a Occitània Tolosa…
Ramon Sarsanedas i Oriol
Lacador.
Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses Féu exposicions personals a les galeries Arenyas 1925, Syra 1927 i a la Sala Parés 1932 Collaborà amb els escultors Granyer i AFerrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, JCapdevila i EGrau i Sala El seu gran paravent La creació amb dibuix de FGalí obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ , amb dibuix d’Emili Grau Sala 1940
Ramon Sarró i Burbano
Psiquiatria
Psiquiatre.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona i els acabà l’any 1923 Es doctorà el 1931 Fou cap clínic de l’Institut Mental de la Santa Creu i de l’Institut Frenopàtic de Sant Boi i director de l’Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d’Higiene Mental de Barcelona Del 1950 fins a la jubilació fou catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de Barcelona Fou president del Primer Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana 1970 A Viena estigué al costat de Freud i dels seus collaboradors ha aprofundit la psicoanàlisi amb criteris antropològics
Ramon Sanvisens i Marfull
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, després en fou professor Exposà per primer cop individualment el 1944, a Barcelona Viatjà pensionat per Espanya, al Marroc, França i Holanda Té diversos premis Paisatgista i muralista, en la seva obra han influït l’impressionisme, el cubisme, el fauvisme i l’expressionisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina