Resultats de la cerca

Les forces parlamentàries, manades per Thomas Fair, derrotaren les forces de Carles I, que dirigia el príncep Rupert

Prengué el nom del personatge literari creat el 1855 per l’escriptor Ludwig Eichrodt, amb el qual personificà un tipus de petit burgès acomodatici, estret de mires i lleugerament grotesc Significà la transició entre el Romanticisme més exaltat i l’inici del realisme, com a reacció contra l’anterior idealisme transcendent En art correspon al primer estil victorià anglès i a l’estil Lluís-Felip francès, i es caracteritzà per l’eclecticisme, la simplificació de l’ornamentació i del mobiliari, i el gust per l’anècdota en la pintura, representada per Ferdinand Georg Waldmüller, Ludwig Richter,…

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…

Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament…

La idea de preservar-los com a mostra significativa dels canvis econòmics, tecnològics, socials i culturals al llarg de la història i, especialment, de l’època contemporània, a partir del procés conegut com a revolució industrial, ha portat a la recuperació i la museïtzació d’antigues fàbriques, espais industrials, maquinària, objectes i documentació imprescindibles per al coneixement de l’evolució tècnica de la societat La salvaguarda i la difusió del patrimoni industrial a Catalunya ha girat a l’entorn del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, creat formalment per…

Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique et politique…

Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment a La…

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser…

Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla  i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de…

Caracteritzat pel seu intellectualisme, s’inicià amb les novelles Gyász ‘Dol’, 1935 i Bün ‘El pecat’, 1936, on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar Seguiren Iszony ‘Fàstic’, 1947, Égeto Eszter 1957 i Irgalom ‘Pietat’, 1965, on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social Excellí també com a dramaturg en Történeti drámák ‘Drames històrics’, 1956-63 en dos volums i Társadalmi drámák ‘Drames de la societat’, 1958-64 en dos volums Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma ‘La revolució de la…