Resultats de la cerca
Es mostren 15323 resultats
Berar
Divisió administrativa
Regió de l’Índia, a l’estat de Mahārāshtra.
És una de les principals àrees productores de cotó de l’Índia Té indústria tèxtil i mines de carbó i de ferro La capital tradicional és Amraoti Estigué successivament sota les dinasties del Dècan i els soldans de Delhi El 1490 es declarà independent i ho fou fins el 1574, que passà sota el domini del soldanat d’Ahmadnagar Després esdevingué part de l’imperi mongòlic 1636 i del nizam de Haidarābād 1724 El 1853 passà a ésser un protectorat britànic, fins a la independència de la Unió Índia
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici
missi dominici
Història
Funcionaris carolingis delegats pel monarca per a vigilar l’administració i el compliment de les lleis civils i eclesiàstiques.
Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del segle X
Fontevrault
Abadia
Abadia fundada el 1099 per l’ermità Robert d’Arbrissel.
Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou
Berbera
Ciutat
Ciutat de Somàlia, a la costa del Golf d’Aden, a la regió de Wolqooyi Galbeed.
Centre comercial plomes d’estruç, encens, mirra, pells, vori, ovelles, les seves fires —d’octubre a març—, molt concorregudes pels nòmades, fan augmentar considerablement la població L’àrea europea de la ciutat és vorejada per una d’indígena formada per cabanes Nus de comunicacions port, aeroport, carretera a Hargeysa Base aeronaval Fundada probablement pels Ptolemeus d’Egipte, fou possessió dels àrabs des del segle X El 1875 passà sota el domini egipci, i el 1884 sota el dels anglesos, com a capital de la Somàlia britànica Els italians l’ocuparen durant la Segona Guerra Mundial…
illes Carolines
Arxipèlag
Conjunt d’illes i atols de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, d’origen coral·lí i volcànic, que formen petits grups.
Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
amnistia d’armes
Militar
Període temporal en què no es penalitza el lliurament d’una arma en situació irregular.
Sol ésser un component d’altres tipus de programes de desarmament pràctic generalment en conflictes violents crònics Normalment els programes de retirada d’armes de la circulació s’acompanyen d’amnisties i també d’alguna mena d’incentiu, sota l’anonimat i sense indagar l’origen de les armes irregulars lliurades Faciliten que els propietaris d’armes sense llicència o amb llicència caducada la puguin posar al dia, com també la recollida d’armes que es puguin convertir en illegals sota una nova legislació El problema que presenta és que, per a ésser efectiva, necessita…
Maria I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (~1170-73).
Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina Restà vídua el 1172 A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana
Maria Llong
Cristianisme
Fundadora de les caputxines.
Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530
Ezequiel Boixet i Castells

Ezequiel Boixet i Castells, fotografia apareguda a Ilustració Catalana, 2a època, núm. 662 (13 febr. 1916)
© Pau Audouard i Deglaire (CC0)
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i narrador.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina