Resultats de la cerca

Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues

En la formació d’un pòlder cal distingir algunes etapes principals en primer lloc, cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines en una segona fase hom extreu l’aigua mitjançant tècniques diverses bombes, molins de vent, etc cal després dessalinitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment en una primera fase de conreu hom empra plantes adaptades a sòls bastants salins Els Països Baixos són el cas típic dels pòlders, on representen gairebé una tercera part del territori

En la primera 217 aC, Filip V, aliat d’Anníbal, hagué de fer cara a diverses lligues i poblacions gregues sobretot l’etòlia i aconseguí alguns avantatges territorials, després d’haver signat un tractat de pau Uns quants anys més tard, però, en la segona guerra 200-197 aC, fou derrotat a Cinocèfals, i l’any següent fou proclamada la llibertat de tots els grecs El 171 aC, Perseu, fill de Filip V, desencadenà la tercera guerra, que acabà amb la seva desfeta, a Pidna, i ocasionà la fi del regne de Macedònia 168 aC

Consisteix en una sentència per la qual hom obligava un municipi concejo que acceptés per noble o hidalgo el litigant que havia promogut un plet davant el tribunal de la chancillería o l’audiència perquè li fos reconeguda aquella qualitat Hom hi recollia la prova documental i testifical presentada al judici La sentència del tribunal, en tercera instància, era la confirmació de la noblesa o hidalguía en propietat Des de Felip V s’estengué a tot Espanya Al regne d’Aragó rebé el nom de firma possessòria d’infançonia

Començà a competir el 1987 amb el Club BMX Sant Andreu i fou campiona d’Espanya 1989-94 de forma seguida, tercera al Campionat d’Europa 1992 i sisena al Campionat del Món 1990 El 1994 es passà a l’especialitat del descens amb l’equip BCS primer, i el Sunn posteriorment El 1996 fou campiona d’Espanya de descens i dual eslàlom Es lesionà l’any 2000 El 2006 tornà amb el títol estatal de dual eslàlom i una segona posició al Campionat d’Espanya de descens

Abans de competir en esport adaptat havia estat tercera de Catalunya en 100 m papallona En els Jocs Paralímpics assolí les medalles de plata en els 100 m papallona 1992, 1996 i els 100 m esquena 1996 i les de bronze en els 200 m estils 1996 i els relleus 4 × 100 m estils 1992, 1996 El 1994 establí el rècord d’Espanya dels 100 m papallona i els 100 m esquena, i el 1996 el dels 200 m estils Rebé la medalla d’argent de Barcelona al mèrit esportiu 1993

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Fundat l’any 1913, juga habitualment en categories territorials El seu màxim èxit fou el pas per la tercera divisió estatal la temporada 1962-63, en què es classificà en tretzena posició del grup sisè i baixà de categoria Des de llavors, la màxima categoria que ha assolit és la de preferent territorial La temporada 2009-10 jugà a primera territorial Disposa de diversos equips de futbol de base Juga al camp municipal de Berga, tot i que anteriorment jugà al solar de les Estaselles, al de can Pandola i al camp del Matadero

Fundat el 1959, s’establí a l’Escola Montserrat, que fou la seu de partits i entrenaments Debutà en les competicions diocesanes de l’OAR i la temporada 1974-75 s’inscriví a la Federació Catalana de Basquetbol Guanyà la primera edició del campionat provincial El 1978 ascendí a tercera divisió estatal, on jugà dues temporades 1979-81 En la mateixa època l’equip femení jugà a segona divisió estatal Prosseguí jugant al pavelló del collegi i el 2011 tenia una vintena d’equips en categories inferiors Els equips sèniors juguen habitualment en categories territorials

Fou fundat el 1927 amb el nom de Peña Montañesa Començà competint en les categories d’aficionats i a la meitat dels anys quaranta s’incorporà a les competicions d’adherits L’any 1971 debutà en la categoria comarcal i des de l’any 1973 competeix en categories territorials Destaquen les set temporades jugades a primera catalana 1991-92, 2004-10 Des de la temporada 2010-11 competeix a tercera divisió Juga al camp municipal de Nou Barris des del 1990 i disposa de dinou equips distribuïts en totes les categories del futbol de base