Resultats de la cerca
Es mostren 7105 resultats
Capuç
Escultura
Família d’escultors d’origen genovès establerta al País Valencià a mitjan segle XVII.
Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent , Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630-, i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València
Xavier Torres i Sans
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història moderna a la Universitat de Girona, les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la Catalunya moderna En els darrers temps, ha dirigit la recerca a l’estudi de la història de la família, la ideologia política de les classes populars, l’anàlisi del paisatge, la cartografia, la geografia, la geopolítica, l’evolució de la draperia i la manufactura amb relació als canvis de l’estructura econòmica en certes regions catalanes durant els s XVI i XVII Entre els seus llibres cal destacar Els bandolers, segles XVI-XVII 1991, Nyerros i cadells…
es Pantaleu
Nucli
Primer nucli de la concentració urbana d’Andratx (Mallorca), desenvolupat a partir del s XVII.
regne del Cuco
Història
Antic país del Magrib (s. XVI i XVII), al massís muntanyós entre Alger i Bugia.
El seu port era Tamagus, que mantenia comerç de mel amb Marsella
Villa Borghese
Antiga vil·la fundada a Roma al començament del s XVII pel cardenal Scipione Caffarelli Borghese.
La construcció és obra de l’arquitecte holandès Jan van Santen Vasanzio, i els jardins foren dissenyats per Domenico Savino Transformada en part als ss XVIII i XIX, el 1902 fou adquirida per l’estat italià i actualment és parc públic de Roma Conté la Galleria Borghese , que posseeix la important collecció d’obres d’art reunida pels prínceps Borghese pintures de Sandro Botticelli, Antonello da Messina, Rafael, Correggio, Ticià, Caravaggio, etc escultures de Bernini, Antonio Canova, etc
fancy
Música
Forma instrumental, anàloga a la fantasia, conreada a Anglaterra durant els segles XVI i XVII.
Les fancies eren escrites en un estil lliure i molt contrapuntístic, i els autors hi introduïen sovint ritmes de dansa i melodies folklòriques Fou conreada per autors britànics com WLawes, OGibbons, WByrd, GFarnaby i HPurcell, entre d’altres
Joan Martí
Música
Compositor català actiu durant la segona meitat del segle XVI i el principi del XVII.
L’any 1543 succeí a Joan Brudieu, que dimití per causes desconegudes, com a mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins a l’octubre del 1545, que Brudieu retornà definitivament al seu antic lloc En 1607-12 i 1615-18 ocupà el magisteri de capella de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, aquest cop com a successor de Joan Borgueres Se n’han conservat algunes composicions de caràcter religiós a la Biblioteca de Catalunya i a l’Orfeó Català
morisca
Dansa i ball
Dansa pantomímica dels s. XV-XVII, molt freqüent a la península Ibèrica i a França.
N'hi havia de dos tipus una dansa per a solista i una altra per a dos grups que representaven els moriscs i els cristians Se'n conserven restes en el folklore a Anglaterra fou anomenada morris dance Fou incorporada en obres clàssiques renaixentistes
quàquer | quàquera
Cristianisme
Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al s. XVII..
Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els republicans i…
Etxeberria
Música
Família basca d’orgueners, activa des de mitjan segle XVII fins al principi del XIX.
Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó El seguí Antonio o Alonso, que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi collaboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció 1691, després d’haver treballat a Eibar -on construí el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina