Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…
Sant Romà d’Escós (Soriguera)
Art romànic
Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós
Castell de Torallola (el Pont de Claverol)
Art romànic
Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família…
Església de Castellsalvà (Belianes)
Art romànic
Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…
Castell de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de…
Fortalesa de Penafel (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Al lloc de Penafel, segurament molt a prop de les restes de l’esglèsia de Santa Maria de Penafel, s’aixecà almenys des del segle XI una fortalesa que pertanyia a la família dels Santa Oliva En el testament de Gombau Ramon de Santa Oliva de l’any 1097 aquest llegà al seu germà la fortitudine de Penna fedel A mitjan segle XII encara existia aquesta fortificació, tal com consta en el testament de Guillem Ramon de Santa Oliva de l’any 1143 Al final del segle XII i al principi del segle XIII apareixen documentats Ramon de Penafel 1181 i Pere de Penafel 1211
Sant Ciscle (Palairac)
Les ruïnes d’aquesta església, cobertes per la vegetació, són al nord-oest de Palairac, al sud del serrat de la Glèisa A prop, una antiga cleda anomenada Sant Ciscle ha perpetuat l’hagiotopònim de l’església abandonada No es coneixen esments textuals medievals d’aquesta església Al segle XVI, però, apareix citada com a capella capella Sanctorum Assiscli et Victorie i sota la dependència de l’abadia de Santa Maria de la Grassa El mapa realitzat per C F Cassini al segle XVIII senyala a l’indret una església en ruïnes amb el nom de Sant Assiscle, que després ha evolucionat cap a…
Esglésies de la Terra Alta anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 M LI Ramos Arnes Santa Magdalena d’Arnes Batea Sant Miquel de Batea Sant Joan d’Algars La Transfiguració de Pinyeres Bot Sant Blai de Bot Caseres Santa Magdalena de Caseres Santa Anna d’Almudèfer Corbera d’Ebre Sant Pere de Corbera La Fatarella Sant Andreu de la Fatarella Sant Bartomeu de les Camposines Gandesa L’Assumpció de Gandesa Horta de Sant Joan Sant Joan d’Horta Santa Maria dels Àngels o Sant Salvador d’Horta El Pinell de Brai Sant Llorenç del Pinell Vilalba dels Arcs Sant Llorenç de Vilalba
Sant Pere de Lasquarri
Art romànic
L’església de Sant Pere, de la qual es desconeix l’emplaçament, era la segona en importància de la vila de Lasquarri Segons l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, l’església de Sant Pere, situada a Lasquarri, així com la de Santa Maria, van ésser confirmades com a possessions de l’esmentat cenobi Cal dir que aquesta donació confirmava la que l’any 1023 va fer el rei Sanç III de Navarra i Aragó al monestir de Tavèrnoles del castell de Lasquarri i de les seves esglésies Actualment hom no recorda pas cap capella amb aquest titular dins el terme…
Sant Climent d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní