Les ruïnes d’aquesta església, cobertes per la vegetació, són al nord-oest de Palairac, al sud del serrat de la Glèisa. A prop, una antiga cleda anomenada Sant Ciscle ha perpetuat l’hagiotopònim de l’església abandonada. No es coneixen esments textuals medievals d’aquesta església. Al segle XVI, però, apareix citada com a capella (capella Sanctorum Assiscli et Victorie) i sota la dependència de l’abadia de Santa Maria de la Grassa. El mapa realitzat per C. F. Cassini al segle XVIII senyala a l’indret una església en ruïnes amb el nom de Sant Assiscle, que després ha evolucionat cap a la forma popular Sant Ciscle.