Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
amant
Transports
Especialment, cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos, especialment en les operacions de càrrega i descàrrega d’un vaixell.
llei de bases
Dret
Llei aprovada per l’assemblea legislativa que té per finalitat delegar en un altre òrgan la formació de texts articulats, delimitant amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació i els principis i criteris que cal seguir en el seu exercici.
funció esglaonada
Matemàtiques
Funció f: [a, b] ⊂ℝ → Osb; tal que existeix una subdivisió del seu interval de definició, a=a0 < a1 < ... < an = b, tal que les restriccions de f a cada interval obert (ai - 1, ai) és una funció constant.
Els punts a i són discontinuïtats de primera espècie
rellotge aromàtic
Tecnologia
Rellotge consistent en un petit laberint de taula que, ple de diverses substàncies ígnies aromàtiques al llarg del seu recorregut, era encès per un extrem en començar el dia i indicava l’hora per l’aroma de la substància que s’estava cremant.
Foren emprats a la Xina
Assemblees d’Estudis sobre el Comtat de Besalú
Historiografia catalana
Jornades d’estudis relitzades sota el patrocini dels Amics de Besalú i el seu comtat, de les quals es publiquen les actes de les comunicacions i ponències, d’història, llengua, tradicions, etc., sobre l’àmbit territorial de l’antic comtat de Besalú.
No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV aniversari…
Ordenament de batalles
Historiografia catalana
Additament o glossa de l’usatge Batalla iudicata (Usatges de Barcelona, XXI), que la tradició atribueix al jurista Pere Albert, que havia estudiat dret a Bolonya i fou beneficiari d’una canongia a la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261.
Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…
Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals
Música
Concurs creat a Barcelona l’any 1954 per la pianista i pedagoga Maria Canals i Cendrós i el seu espòs, Rossend Llates, amb l’objectiu de descobrir nous intèrprets i facilitar als joves músics catalans l’accés a un certamen de prestigi internacional.
Nascut com a concurs de piano, l’èxit assolit feu que el 1958 entrés a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música Per suggeriment de H Gagnebin, el 1962 s’obrí a altres branques de la interpretació musical i, amb la incorporació de la percussió el 1979, completà les vuit categories que inclou actualment piano, cant, violí, violoncel, música de cambra, guitarra, flauta i percussió El concurs de piano continua celebrant-se anualment, mentre que les altres especialitats es convoquen de manera alternada Els jurats estan formats per persones rellevants del món de la…
afidàvit
Economia
Document amb el qual una persona estrangera demostra que certs valors mobiliaris seus han estat gravats en el seu país d’origen, motiu pel qual han de quedar exclosos de pagament dels impostos corresponents en el país de recepció, evitant la doble imposició.
Les basíliques
Dret romà
Col·lecció legal que conté les compilacions de Justinià i les lleis posteriors, feta ordenar per Basili I el Macedoni, emperador de Bizanci, acabada en temps del seu fill Lleó VI el Filòsof i promulgada l’any 887 amb el nom de Basilikhá
.
L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú
cultura de Zacatenco
Jaciment arqueològic
Cultura preclàssica de la vall de Mèxic (1500-800 aC) que pren el nom del seu jaciment principal: una petita localitat que hi havia a la vora del llac de Texcoco, actualment dessecat i sobre el qual s’aixeca la ciutat de Mèxic.
Ultra nombrosos instruments de tall i estris de terrissa, hom hi ha descobert unes figuretes de terracota que representen dones nues, d’amples malucs, que devien formar part d’una mena de culte a la fertilitat