Resultats de la cerca
Es mostren 114265 resultats
Benjamin White
Cristianisme
Missioner protestant de les Assemblees dels Germans.
Exercí l’apostolat a Galícia 1892-1920 i a Linares 1920-22, i donà un impuls ben remarcable a la difusió de les seves creences A Barcelona fundà una església 1931, la qual esdevingué nombrosa aviat Proclamada la tolerància religiosa per l’Estat espanyol 1945, aquesta comunitat, directament o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius
memòria cau
Electrònica i informàtica
Memòria auxiliar que manté una còpia de les instruccions i les dades que previsiblement tenen més probabilitat de tornar a ésser demanades.
La intenció de la memòria cau és la d’augmentar el rendiment del sistema, a base de minimitzar el nombre d’accessos lents i complexos d’informació dades o instruccions La idea és que quan hom processa informació, si aquesta té una alta probabilitat de tornar a ésser usada aviat, la guardi en la memòria cau, per tal que quan més endavant el sistema faci una petició d’informació, abans d’anar-la a cercar, ja sigui a la memòria interna, a l’externa o a la xarxa de comunicacions, comprovarà que aquesta informació no estigui ja emmagatzemada en la memòria cau D’aquesta manera, si el càlcul de la…
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les successives…
Programa Grundvitg
Educació
Programa europeu de cooperació i mobilitat orientat a les persones i les institucions que participen en l’educació per a adults.
Té per objectiu millorar els coneixements i les competències de les persones adultes, davant el repte que suposa, des del punt de vista de l’educació, l’envelliment de la població europea Forma part del Programa d’Aprenentatge Permanent 2007-13 de la Unió Europea
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de…
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès elisabetià s’…
masclejar
Agronomia
Sacsejar les pales del pol·len que fan les palmeres mascles (sobre les flors de les palmeres femelles).
singló
Transports
Cadascuna de les peces corbes que lliguen les quadernes amb les varengues en les embarcacions de fusta.
carnació
Pintura
Color que imita les carns de les figures humanes en les representacions pictòriques o les talles policromades.
Federació d’Arts Marcials de Catalunya
Altres esports de combat
Entitat promotora de les arts marcials a Catalunya.
Fou creada el 1992, amb seu a la Garriga, per professors d’arts marcials, directors de clubs i esportistes de trajectòria reconeguda en les disciplines del taekwondo, hapkido, arts marcials xineses i esports de contacte full-contact, kick-boxing i semi-contact A més d’aquestes, també comprèn la disciplina del jeet kune do Des de la seva fundació és reconeguda per l’Euro Taekwondo Federation ETF i el Comitè Olímpic de Catalunya Té per objecte promoure l’estudi, la divulgació i la pràctica de totes les arts marcials Participa en competicions catalanes i internacionals Organitza…