Resultats de la cerca
Es mostren 18348 resultats
Narcís Gay i Beyà
Literatura
Història del dret
Advocat, assagista i frenòleg.
Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864
Joan Gamissà
Literatura catalana
Història del dret
Notari i poeta.
Documentat a partir de l’any 1472, formà part del Consell de la ciutat de València 1486 i 1490 L’any 1476 fou elegit pare de miserables , i el 1482, notari examinador amb Jordi del Royo el mateix any fou un dels quatre majorals de notaris Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català, A tu m’acost, mare del Creador , considerada una de les millors de les presentades Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Allan MacLeod Cormack
Física
Físic sud-africà naturalitzat nord-americà.
Féu estudis de física nuclear a Cambridge Professor de la Universitat de la Ciutat del Cap fins el 1956, passà al Cambridge Electron Accelerator de la Universitat de Harvard, i al departament de física de la Tufts University de Massachusetts L’any 1957 començà a desenvolupar els treballs que el dugueren al CT-scan , utilitzant models de fusta i alumini L’any 1979 compartí el premi Nobel de medicina amb GHounsfield, pels seus treballs en el camp de la tomografia informatitzada i en el desenvolupament dels sistemes d’exploració per escombratge scanner
Francesc Cerdà i de Villarestau
Francesc Cerdà i de Villarestau Rapte de Ganimedes
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans
Gastó Castelló i Bravo
Pintura
Pintor.
Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol
Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà
Economia
Història
Noble i financer.
Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps
Domènec Carrové i Viola
Historiografia
Polític i historiador.
Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà
Ernest Ibáñez i Neach
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències
Josep Ensesa i Pujadas
Industrial.
Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual
Angelí Dulcert
Cartografia
Cartògraf.
És autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a la ciutat de Mallorca el 1339 Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors toponímia catalana, forma de l’Atles, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, illustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis reina de Saba És a la Bibliothèque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia Coincideix amb la carta nàutica 1327 de la Biblioteca Principe Corsini de Florència, signada per Angelino Dalorto, que hom ha identificat amb Dulcert