Resultats de la cerca
Es mostren 24790 resultats
polo
Indumentària
Peça de vestir que es posa pel cap, amb mànigues o mitges mànigues i amb coll camiser que, a vegades, es pot tancar amb cremallera o amb dos o tres botons.
seixanta-nou
Biologia
Nom amb què és conegut l’acte sexual consistent en l’estimulació recíproca dels genitals de cadascun dels dos amants per la boca de l’altre, eventualment fins a l’orgasme.
El seixanta-nou entre amants heterosexuals pot ésser considerat com una fellació i una cunnilicció estimulació bucal dels genitals femenins simultànies
xicol
Indústria tèxtil
Conjunt de dos llistons sobreposats entre els quals hom col.loca i estreny l’extrem dels fils d’un ordit preparat per a ésser passat per un cos de lliços o jacquard.
potència d’un punt respecte a una circumferència
fototeca.cat
©
Matemàtiques
Donats un punt P
i una circumferència, producte de les distàncies del punt P
als dos punts A
i B
que una recta que passa per P
determina sobre la circumferència.
Es verifica que el dit producte, és independent de la recta traçada fototecacat ©
galga
Tecnologia
Oficis manuals
Planxa d’acer o bloc prismàtic de petites dimensions, d’un gruix determinat, que hom empra per a calibrar o regular la separació entre dues peces, dues barres, dos cilindres, etc.
estereoespecificitat
Química
Característica que presenten algunes reaccions orgàniques consistent en el fet que només un de cada dos estereoisòmers de partida pot conduir a un dels possibles diastereoisòmers (estereoisòmer), diferent en cada cas.
Una reacció d’aquest tipus és constituïda per l’addició cis com és la hidrogenació catalítica o trans addició d’halògens als dobles enllaços
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
homosintagmàtic | homosintagmàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons Hjelmslev, dit de la funció que hi ha entre dos elements que pertanyen a un mateix sintagma, com ara la relació entre gènere i nombre en el substantiu.
heterocerca
Ictiologia
Dit de l’aleta caudal integrada per dos lòbuls desiguals, un de dorsal o superior, sostingut per la columna vertebral, i un de ventral, molt més petit, sostingut per radis cornis.
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…