Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Masrampinyo en les categories de pes semipesant i pesant En la darrera, es proclamà campió de Catalunya amateur 1972, 1973

Fou campió 2011, subcampió 2009 i tercer classificat 2010 en el Campionat de Catalunya d’eslàlom a cavall, així com subcampió en cursa de barrils 2009

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona En outriggers de vuit amb timoner fou subcampió d’Espanya 1949 i de Catalunya 1947

Competí representant el Club de Boxa Navarro de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superwèlter en vèncer el púgil Alguacil 1991

Formà part del Club de Boxa Sporting i competí en les categories dels pesos wèlter i superwèlter Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1971

Competí pel CN Montjuïc, el CN l’Hospitalet i el CN Sant Andreu Fou dos cops campió absolut de Catalunya de 200 m braça 2005, 2006

Formà part de l’equip del Centre Excursionista Montserrat Fou campió de Catalunya de relleus el 1944, juntament amb Enric Massana, Pere Rota i Josep Espinalt

Inicià l’activitat esportiva l’any 1978 al Club Atletisme Vilanova PPCD i es proclamà dues vegades campió de Catalunya en 400 m tanques 1986, 1988

Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…

L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…