Resultats de la cerca

Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial

Tenien un valor assimilable als diners menuts, i tant l’emissió com la circulació era d’àmbit local Per això, llurs característiques en metall, pes i tipus podien ésser molt variables Continuaren emetent-se abundantment fins a la guerra dels Segadors, i de manera especial sota Ferran II de Catalunya-Aragó

Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II

Fill natural i successor d’Esteve IV Féu costat al voivoda de Transsilvània contra l’emperador Ferran I Desitjós d’ampliar els seus dominis, topà amb Polònia, que el derrotà 1531 Enemistat amb els turcs, s’hagué d’exiliar 1538 El 1541 recuperà el poder, però com a tributari de Turquia

Fill de Ferran I, duc de Parma, acceptà el tron del nou regne d'Etrúria , creat per Napoleó, malgrat l’oposició del seu pare Durant els dos anys que regnà, Etrúria romangué ocupada per les tropes franceses Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d’Espanya, filla de Carles IV

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei

Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes Serví Alfons el Magnànim a Itàlia S'establí a Nàpols, on posseí la baronia de Groterna El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran El 1466 passà al servei de Joan II

Els trens d’estiratge corrents no serveixen per a aquesta operació, puix que les fibres no van prou ben guiades i el fil no hi resta regular i llis per això foren creats els trens de grans estiratges , el primer dels quals és l’inventat el 1913 per Ferran Casablancas

Els Trastàmara de Castella-Lleó Una branca d’aquesta dinastia reial en donà també una a Catalunya-Aragó i Sicília des de Ferran I, el 1412, fins al 1519, a Navarra des del 1425 fins al 1479 i a Nàpols des del 1442 fins al 1519 Els Trastàmara de Catalunya-Aragó