Resultats de la cerca

Començà jugant als Maristes i posteriorment al Club Joventut de Badalona, amb el qual fou campió d’Espanya en les categories infantil, juvenil i júnior El 1973 s’incorporà al primer equip del Badalona, en el qual jugà fins l’any 1980, i es proclamà campió de Copa 1976 i de Lliga 1978 Jugà amb el CAI de Saragossa 1980-85, equip amb el qual guanyà la Copa 1984 Posteriorment jugà al Caja Bilbao, el Breogán de Lugo, el Pamesa València i el Lagisa Gijón Fou internacional amb la selecció espanyola en diferents categories

Era germà de César, davanter internacional del FC Barcelona Calo també jugà al Barça 1944-50 i, com el seu germà, procedia de la Cultural Leonesa Era defensa i en les sis temporades com a blaugrana disputà 84 partits i marcà quatre gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949 i obtingué una Copa Llatina 1949 Acabada la seva etapa al Barça jugà al Saragossa a primera divisió 1951-53, al Lleida a segona 1953-55 i, finalment, de nou a la Cultural Leonesa a primera 1955-56

Format al final del s X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del s XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira

Resident a Lleida des de la seva joventut, destacà amb el Sícoris Club i guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1967 Posteriorment competí a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Esportiu Universitari, el Futbol Club Barcelona i l’Scorpio de Saragossa Amb l’Universitari, fou campió de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 1972, 1974 També aconseguí el títol de 4 × 100 m en dues ocasions 1971, 1975 Entre el 1969 i el 1973 millorà tres vegades el rècord català de salt de llargada

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08

El 1895 ingressà a l’orde augustinià i fou ordenat de prevere el 1902 El 1904 passà a Colòmbia, on fou catedràtic de moral a la Universitat de Bogotà 1909 Secretari particular de monsenyor Ragonesi des del 1913, el 1921 fou bisbe auxiliar de Toledo i el 1922 titular d’Osca Des de l’adveniment de la República es retirà a Sóller Soci corresponent de l’Acadèmia d’Història de Bogotà, de l’Acadèmia de Ciències de Cadis i de l’Acadèmia de Belles Arts de Saragossa, és autor de nombrosos estudis religiosos

Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal Fundà a Lisboa el collegi d’orfes 1552 i, sembla, l’església de Montserrat Ingressà a la Companyia de Jesús 1555 i fou rector del collegi de Toledo 1559-64 Professà a Saragossa el 1566 El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola 1595

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà

Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma i València Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca Ensayo histórico-toponímico , inacabada quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960 Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué el poema patriòtic en castellà Son Berga , dedicat a José MPemán Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de…