Resultats de la cerca

Cal destacar-ne el suimanga elegant Cinnyris venustus , d’11 cm, i el suimanga d’ales daurades Nectarinia reichenowi , de 10 cm, que habiten a l’Àfrica oriental, i el suimanga asiàtic Cinnyris asiaticus , de 10 cm, que habita des de l’Índia a la Indoxina

Estan àmpliament estesos al continent africà, en algunes regions d’Àsia i la Melanèsia Més recentment, i en una mesura menor, són representats també al continent americà Comprèn les races etiòpida, melanoafricana, melanoíndia, melanèsida, khoisànida i els pígmids africans i asiàtics Algunes d’elles presenten diverses subdivisions

Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres

Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans

És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus

S'alimenten preferentment de gra, i habiten a Àfrica, al S del Sàhara i al S d’Àsia N'hi ha unes 70 espècies, entre les quals cal destacar el teixidor roig Euplectes orix , el teixidor groc Malimbus vitellinus i el teixidor de cap negre Ploceus cucullatus

Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica Concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines 1907, 1911, 1918, 1919 i a la Universal de Brusselles del 1910 Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona

La seva acció es presenta sota formes diverses A París, mitjançant l’École internationale de langue et de civilisation françaises, fundada el 1919, i a l’estranger, mitjançant els centres distribuïts, principalment, a l’Amèrica Llatina, SE d’Àsia, Extrem Orient, Austràlia i països anglòfons d’Àfrica

Dirigí l’expedició al Congo 1645, el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l’envià com a ambaixador prop del papa Retornat a Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin 1648, es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat

Malgrat l’aliança estipulada pel seu pare, Muḥammad I, amb els castellans, aquests instigaren a la revolta els Banū Ašqiliula, els quals ell, amb l’ajuda benimerina, derrotà Hàbil polític, s’alià repetidament, tant amb les corones castellana i catalanoaragonesa com amb el regne nord-africà