Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de…
Vilamalla

Vilamalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…
les Coves de Vinromà
Vista general de les Coves de Vinromà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta que comprèn la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), anomenada la foia de les Coves, entre els estrets de la roca del Lledoner, al nord-oest, on deixa l’Alt Maestrat, i l’estret del Riu, al sud-est, on penetra al Baix Maestrat.
Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà…
Sant Marçal
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m alt) fins a la confluència de la Ribera Ampla (dins la conca de capçalera del qual es troba gran part del terme) amb la riera de Sant Marçal (o de Calbell), límits oriental i meridional.
A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar oví el 1980 El…
la Todolella
Municipi
Municipi dels Ports, estès a banda i banda de la rambla de Cantavella, entre el límit amb Aragó (mola de la Todolella, 1.142 m alt.), al N, i la serra de Saranyana (1.108 m alt.), al S.
El sector septentrional, que presideix la mola de la Todolella i és drenat pel barranc de la Mola, és cobert de bosc de pins i alzines El 75% de la superfície total és de muntanya poc productiva el bosc cobreix 215 ha Els conreus de secà ocupen 627 ha, dedicades a cereals pobres i ametllers Les hortes de vora riu tenen una extensió de 20 ha El poble 94 h agl 2006, tolellans 806 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella L’església parroquial Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica Ha estat restaurat l’antic castell de la Todolella als…
l’Albà
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), que s’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.
El nucli primitiu és anomenat l’ Albà Vell o de Dalt centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà actualment enrunats, és aturonat a 797 m alt i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme Cal Canonjo , Masbarrat , la Caseta, el Corral Rubió i les Destres , els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’ Albà Nou o de Baix
Tor-la-ribera

Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…
Pina
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, accidentat al seu sector septentrional per la serra de Montalgrau, prolongació nord-occidental de la serra d’Espina (puig de Santa Bàrbara de Pina, 1 405 m alt.).
Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’Aragó, duc de…
Cabdella
Cabdella
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1422 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamisell) amb el Riquerna i el torrent de Felià.
L’església parroquial Sant Vicenç és romànica Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella , la més antiga del Pallars i de Catalyunya 1914, que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4848 m de longitud fins al salt de Cabdella 836 m alt té una potència installada de 26000 kW i una producció anual de 61000000 kWh Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya 132 h 1981 1280…
Finestrat
Finestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al vessant mediterrani de les serres prebètiques valencianes, presidit pel Puigcampana (1 410 m alt.), anticlinal mesozoic destacat sobre un raiguer que baixa des dels 250 m alt. fins als 25.
El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà garrofers, ametllers, cereals i 527 de regadiu, de la font dels Molins 32 l/s i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics Al sector de platja 500 m comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala 81 h La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 2 815 h fins al 1960 1 978 h és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la població activa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina