Resultats de la cerca

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat pels contraforts…

Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII

Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt tancada per…

Situació Castell roquer amb el seu perímetre murat perfectament conservat M Anglada El castell de Granera s’aixeca sobre un penyal que domina la petita població de Granera, que és a l’extrem de la carenada que marca el límit de l’altiplà moianès, coneguda com carena del castell i que té el punt més alt al Pedró 824 m El castell és a 824 m d’altitud Mapa L36-14363 Situació 31TDG217204 S’hi pot accedir perfectament des de la població, ja que algunes de les cases del raval del castell arriben fins a sota les ruïnes Un petit senderó de 10 minuts de camí porta fins a la porta, tancada amb una gran…

Situació Bonica estampa d’aquesta església, situada dins del barranc de Sant Pere ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Sant Pere és al cim d’un esperó rocallós situat dins el barranc de Sant Pere, en un terreny de geologia molt similar a la del proper nucli alt-medieval de Montclús Mapa 33-13328 Situació 31TCG205468 L’accés és molt difícil i perdedor, car l’abandó de la zona fa que no hi hagi cap camí que porti a l’església Per a anar-hi cal sortir de Santa Linya i prendre la pista que va a l’estació del ferrocarril des d’aquesta, cal desviar-se pel camí que porta cap a Montclús Un cop a l’…