Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
Josep Subirà i Puig
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apelles Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge També treballà en orfebreria Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força que hi…
Amalfi
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Salern, a la costa de la península de Sorrento.
Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia del S i l’…
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…
terrer
Urbanisme
Espai tancat a la via pública, amb estaques o troncs que simulen arbres perquè els gossos hi facin les seves necessitats.
estafileàcies
Botànica
Família de dicotiledònies que comprèn una trentena d’espècies d’arbres i arbusts de fulles compostes, flors regulars i fruit capsular.
paquicaule
Botànica
Dit dels arbres i els arbusts de tronc molt gruixut, en el qual s’acumulen reserves d’aigua i de nutrients.
escocell
Construcció i obres públiques
Clot que hom fa entorn de les soques dels arbres de les vies públiques perquè retingui l’aigua de les regades.
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…
anells de creixement

Anells de creixement visibles en la secció transversal d'un tronc d'arbre
Anatomia vegetal
Anells aproximadament concèntrics, alternativament clars i foscs, visibles a les seccions transversals dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes.
Corresponen a les capes de xilema formades pel càmbium a la primavera clar, vasos amples i a l’estiu fosc, vasos estrets Llur amplada varia segons l’estat del vegetal i el tipus del temps que ha fet durant l’any, i en resulta una informació aprofitable per a la dendrocronologia
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina