Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
funció normada
Matemàtiques
Funció de norma unitat.
Per a la norma més corrent, satisfà ∫ b a | f x | 2 dx =1
poder de les puntes
Electrònica i informàtica
Propietat que posseeixen els cossos acabats en una punta metàl·lica, consistent a deixar fluir les càrregues elèctriques i neutralitzar qualsevol cos electritzat pròxim a la punta.
Aquesta propietat fou descoberta per B Franklin i li suggerí la idea del parallamps
in-
Prefix que indica negació o privació d’allò significat pel mot amb el qual forma el compost.
S'escriu im- davant b , m o p , il- davant l , i ir- davant r
Primer automòbil matriculat a Catalunya
La Diputació de Barcelona matricula el primer automòbil de Catalunya amb la matrícula B-1
mercuri

Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…
punt isoperimètric
Matemàtiques
En un triangle ABC, punt interior que determina amb els vèrtexs A, B i C tres triangles isoperimètrics.
És anomenat també punt de Kimberling
cometa de Hyakutake
Astronomia
Cometa descobert el 30 de gener de 1996 per Yuji Hyakutake (C/1996B2), a la constel·lació de Libra.
El cometa es trobava a 270 milions de quilòmetres de la Terra, però s’hi adreçava quasi directament passà força a prop de la Terra, a una distància mínima d’uns 14 milions de quilòmetres el 24 de març de 1996 La inclinació del seu pla orbital fou de 54,5° i la seva cua arribà a tenir una llargada en el cel de fins 80°-100°, tot i que no fou tan brillant com la del cometa de Hale-Bopp Poc després del seu pas pel periheli el 24 de febrer de 1996, SOHO detectà el cometa en el camp del coronògraf LASCO, i descobrí una tercera cua La cua en qüestió era curta i romangué alineada en la direcció del…
escandi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.
Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n’ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DI Mendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el mineral, i…
manganès
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VII B de la taula periòdica, juntament amb el reni i el tecneci.
Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n’hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són l’hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o manganesa MnO 2 , la braunita Mn 2 O 3 i…
urani

Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina