Resultats de la cerca
Es mostren 11330 resultats
col·legi
Casa o edifici del col·legi.
casera
Criada major d’una casa.
casalot
Casa gran vella i ruïnosa.
Teresa Castellà i Valls
Literatura
Mestressa de casa i poetessa.
Des de jove collaborà en les publicacions La Veu d’Anoia , Vida i Diari d’Igualada És autora de Veler de somnis 1952, Poemes d’avui i de sempre 1986 i ha aparegut en diverses antologies poètiques com Antologia de poesia igualadina Antoni Pous i Argila, 1963 i Les cinc branques Rosa Matheu et al , 1975 El 1947 obtingué un accèssit a la Flor Natural de Sant Just Desvern i guanyà el premi Poesia Femenina als Jocs Florals del centre parroquial de Santa Madrona
diari
Diari d’Anne Frank, a la casa d’Amsterdam on visqué
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al llarg de la…
Mur
Armes dels Mur
Llinatge noble català, originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el cognom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard deMur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat deMur , ArnaudeMur i el trobador Guillem deMur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard deMur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís deMur mort…
ducat d’Edimburg
Història
Títol de la casa reial britànica concedit el 1866 al príncep Alfred (mort el 1900), fill de la reina VictòriaI, i que després fou Alfred I, duc regnant de Saxònia-Coburg-Gotha.
El 1947 tornà a ésser concedit al príncep Felip de Grècia Felip Mountbatten, que es casà amb la primera hereva d’Anglaterra, la reina Elisabet II
masada
Història
Dret català
als s. XIII-XV, conjunt patrimonial format pel mas o casa de camp amb la seva gleva i, de vegades, amb les terres de bordes i pernades, establerts a un sol pagès de remença.
La casa principal, on residia l' home propi o de remença , tenia el nom de capmàs
servei
Conjunt dels criats d’una casa.