Resultats de la cerca

Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació

En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats

L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de…

Alguns exemples d’aquestes transaccions són les factures, els albarans, les ordres de compra o els pagaments electrònics Inicialment, aquests intercanvis de dades es feien a través de les xarxes privades de cada empresa, incompatibles entre elles, i amb protocols estàndard sobre les transaccions entre aquestes xarxes Amb la popularització d’internet, han anat evolucionant cap a estàndards oberts de com s’han d’emmagatzemar les dades, i l’ús d’internet com a mitjà de comunicació i s’ha creat així el concepte de comerç electrònic global

Feu els seus primers estudis a l’Escola Blanquerna Treballà com a professor a l’Acadèmia Gracienca, que el seu pare fundà i dirigí a Barcelona Emigrà als Estats Units 1945 i s’establí a Nova York Fou president de la Vibratechniques Corporation des del 1947 Formà part de la junta directiva del Centre Català de Nova York 1947-52 El 1959 fundà la Cambra de Comerç Espanyola de Nova York El 1985 fou condecorat pel rei d’Espanya amb el títol de comanador de l’orde del Mèrit Civil

Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma i València Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca Ensayo histórico-toponímico , inacabada quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960 Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué el poema patriòtic en castellà Son Berga , dedicat a José MPemán Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de…

Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l’Escuela Especial de Ingenieros Dirigí les obres dels ports de València i d’Alacant Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d’irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb NPuig de la Bellacasa Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona 1910-23 Publicà també Proyecto de mejoras para el puerto de Alicante 1902 i Los aglomerantes en las obras marítimas 1928

La desregulació afecta els àmbits estatal preus, privatització, normes i internacional comerç, capitals Basada en la ineficàcia i en la ineficiència del sistema regulador burocràcia, costs, degradació dels serveis públics i en les possibilitats del progrés tècnic per a superar les limitacions originadores de monopolis i propugnada per la teoria de la tria pública, la desregulació ha estat aplicada intensivament des dels anys vuitanta, i afecta la producció, els serveis i les finances Malgrat tot, comporta els riscos derivats de les pèrdues de seguretat i qualitat, associades a la…

A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç

A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament