Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
any de plor
Dret català
Primer any de viduïtat durant el qual el consort supervivent té el dret a ésser alimentat a càrrec del patrimoni del premorient en consonància amb la seva posició i amb la quantia del dit patrimoni.
Inicialment fou un un privilegi de què gaudien els barcelonins, però el rei Pere III el va estendre a tots els catalans per mitjà d’una constitució del 1351 fou recollit pels Usatges i és mantingut per la Compilació del 1960 Només hi té dret la vídua que no guadeix del benefici de tenuta i el consort supervivent, si no és usufructuari universal de l’herència del premorient, i sempre que en enviudar no estigui separat judicialment o de fet, o es torni a casar o visqui maritalment de fet amb una altra persona o abandoni o negligeixi greument els fills menors comuns A partir del nou codi de…
batlle
Dret administratiu
Dret processal
A Andorra, jutge ordinari de primera instància en les causes civils.
En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia, presentats pel…
Karl Brugmann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb Berthold Delbrück,…
Lluís d’ Ossó Serra
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Com a jugador disputà el primer partit de la història del Futbol Club Barcelona, el 8 de desembre de 1899 Jugà en l’equip barcelonista fins a la temporada 1904-05 Davanter, disputà 46 partits i marcà 30 gols Guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1904 Parallelament, fou un dels dotze signants de l’acta de constitució del club 1899, i fou secretari de la primera junta, càrrec que ocupà fins el 1901 Impulsà un segon equip format en la seva majoria per jugadors catalans Més endavant, tornà a la directiva en qualitat de vocal 1904-05 A més, es convertí en l…
Partit Liberal Autonomista de Lleida
Partit polític
Partit liberal provincial resultat de la unificació el 1916 dels dos sectors polítics existents a la província de Lleida: el romanonista (seguidor de Miquel Agelet Besa, que acabava de morir) i el demòcrata (seguidor de Daniel Riu).
Preveia la constitució de juntes locals i comarcals, però concentrava el poder en la Junta provincial integrada pels presidents de les juntes de partit judicial i els càrrecs i excàrrecs públics, la qual elegia el comitè executiu i nomenava els candidats El primer comitè executiu el formaren Josep Sol Torrens, Francesc Sagañoles, Pere Fuertes, Josep M España, Francesc Roca, Joan Rovira Agelet, Manuel Florensa, Romà Sol, Antoni Agelet Romeu i Josep Gil Dòria El 1917 España i Romà Sol se’n separaren per decantar-se a la Lliga Regionalista Per bé que la Unió Monàrquica Nacional alterà la…
Partido Obrero Revolucionario (Trotskista)
Partit polític
Partit que seguí les orientacions de J. Posadas, líder del Buró Llatinoamericà de la IV Internacional, quan aquest trencà amb el Secretariat (1961) i creà seccions pròpies en la perspectiva de construir una nova Internacional amb partits antiimperialistes, més en diàleg amb les experiències del Tercer Món que amb la russa.
Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista Unificat de Catalunya i…
Cap Verd 2011
Estat
El candidat de l’opositor Moviment per la Democràcia MPD, José Carlos Fonseca, va guanyar les eleccions presidencials en obtenir el 54% dels vots en la segona volta, celebrada el 21 d’agost Manuel Inocêncio Sousa, del Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, va aconseguir-ne el 46% Fonseca va substituir en la presidència Pedro Pires, que no es podia presentar a una segona reelecció perquè la Constitució no ho permet En les legislatives, celebrades sis mesos abans, el PAICV del primer ministre José Maria Neves va revalidar la majoria absoluta en obtenir 37 dels 72 escons del…
Tribunal de Corts
Dret
Antic òrgan suprem de la justícia penal a les valls d’Andorra.
Era constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apellacions, que actuaven de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors , dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci Les sentències sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenien caràcter definitiu i no admetien recurs Des de l’aprovació de la Constitució del 1993, el poder judicial andorrà és exercit pels batlles primera instància, pel Tribunal de Batlles, pel Tribunal de Corts penal i pel Tribunal Superior de Justícia El Consell…
Syllabus
Recull de vuitanta proposicions condemnatòries de les doctrines progressistes, publicat per Pius IX (1864).
Dividit en deu paràgrafs, hi són condemnats el panteisme, el naturalisme, el nacionalisme, l’indiferentisme, el latitudinarisme, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, les societats bíbliques, les doctrines sobre l’autonomia de la societat civil, de l’ètica natural i del matrimoni civil i les doctrines que negaven la sobirania temporal del papa Suggerida la condemna en massa per VG Pecci Lleó XIII al sínode de Spoleto 1849, la base del text fou la llista d’errors de la Instruction Pastorale 1860 de Ph Gerbet, bisbe de Perpinyà, aprovada a Roma en una assemblea…
Quarta República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 21 d’octubre de 1945 fins al 4 d’octubre de 1958.
Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la Quarta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina