Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
Exultet
Mot que encapçala i dona nom al pregó que canta el diaca, a l’inici de la vetlla pasqual.
Juntament amb l’oferiment i la benedicció del ciri pasqual, conté la solemne proclamació de la festa de la Pasqua
sulfur de sodi
Química
Sòlid groc amorf, soluble en l’aigua (amb la qual dóna solució bàsica), que es fon a 1 150°C.
És molt higroscòpic i forma un nonahidrat que es presenta en forma de cristalls deliqüescents Hom l’obté per reducció amb carbó a temperatura elevada de l’hidrogenosulfat de sodi Troba aplicació com a material de partida en síntesi, en la hidrometallúrgia de l’or, com a reactiu analític i fitogràfic i en la indústria del cautxú i del cuir
espiga
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües.
El teixit té unes llistes, generalment per ordit, en les quals alternativament les línies obliqües ho són en sentits oposats Hom l’anomena també espigueta
arrel enèsima
Matemàtiques
Donat un nombre real o complex, anomenat radicand, nombre real o complex que, elevat a n, dóna el radicand.
Tripiṭaka
Denominació sànscrita (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon del budisme mahāyāna i d’algunes escoles hinayāna (cànon búdic).
Ampliació literària i dogmàtica del Tipitaka pali, en conserva la divisió tripartida Escrit originàriament en un sànscrit tardà, la majoria dels seus texts el 99% es conserva només en traduccions tibetanes i xineses El text xinès conté, a més, centenars de tractats canònics introbables en altres tradicions
Tintín
Pàgina d’una edició catalana de Tintín
© Fototeca.cat
Personatge que dona nom a una sèrie d’historietes il·lustrades creada pel dibuixant belga Hergé (pseudònim de Georges Rémi).
El reporter Tintín aparegué el 1929 acompanyat del seu gos Milú dins del setmanari juvenil Le Petit Vingtième i ben aviat assolí un èxit esclatant, que ha convertit el personatge en un dels més famosos i prototípics del gènere Fins el 1976, en què es publicà la darrera aventura, se li anaren unint una bona colla de personatges el capità Haddock, el professor Tornassol, els agents de policia Dupond i Dupont, Bianca Castafiore, etc, igualment característics i aviat esdevinguts també molt populars, que conformen un univers molt particular Les aventures són recollides en un total de 23 àlbums,…
molinatge
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els fils de seda, raió i altres filaments artificials o sintètics en el molí seder, a fi de donar-los la torsió necessària per a mantenir units els filaments o bé els caps, en el cas de fils retorts.
Quan es dóna torsió crespó fins a 4 000 voltes/m, cal fer-ho en dos passos successius La torsió és fixada mitjançant una vaporació, i per distingir la torsió S de la Z hom dóna al fil un tint fugaç, que és eliminat en descruar el gènere
romboencèfal
Anatomia animal
Conjunt d’elements de l’encèfal que es desenvolupen a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
La més posterior dóna lloc al mielencèfal , que al seu torn formarà el bulb raquidi, i l’anterior dóna lloc al metencèfal, que al seu torn formarà el cerebel L’òrgan deu el nom al fet que el quart ventricle pren una forma romboidal en el transcurs del desenvolupament
intercessió
Dret civil
Assumpció d’una responsabilitat patrimonial pròpia en interès exclusivament aliè.
Fins el 1984, el dret civil de Catalunya declarava nulla de ple dret tota intercessió de dona casada a favor del marit, i establia que la dona en general no restava obligada en virtut d’intercessió per altri, bé que aquest darrer benefici era renunciable en tot moment
Francesca Bonnemaison i Farriols

Francesca Bonnemaison i Farriols
Educació
Literatura catalana
Pedagoga, promotora de l’educació femenina popular.
Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona 1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit, mantingué…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina