Resultats de la cerca

La comissió executiva del Comitè Olímpic Internacional COI acorda suspendre temporalment sis dels seus membres, acusats d’haver vulnerat l’esperit olímpic quan van acceptar suborns d’algunes ciutats candidates a seus olímpiques L’escàndol per suborns ha esquitxat 13 dels 114 membres del COI A part dels sis membres suspesos que seran expulsats al març si abans no dimiteixen, tres més han dimitit la darrera setmana i segueixen les investigacions sobre tres integrants més del COI El darrer presumpte implicat va morir el passat estiu

Un cop fracassat el darrer intent negociador del nord-americà Richard Holbrooke perquè el president de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi, accepti el pla de pau per a Kosovo, avions de l’OTAN inicien un atac aeri sobre objectius militars de Iugoslàvia El president rus, Borís Ieltsin, demana una reunió urgent del Consell de Seguretat de l’ONU i amenaça d’adoptar mesures militars si no cessa l’atac L’operació militar, en què participen efectius de set països de l’OTAN, també és condemnada per la Xina

En aquest darrer cas rep diversos qualificatius d’acord amb l’orientació esciatera En els casos de quadrants verticals adossats en un mur o una paret orientada parallelament o perpendicularment al meridià, el quadrant és anomenat occidental, oriental, meridional o septentrional segons el punt cardinal vers el qual és orientat En cas d’una orientació diversa d’aquestes dues, és anomenat quadrant declinant Quan hom el colloca parallel a l’equador amb el gnòmon orientat segons l’eix de la Terra, és anomenat quadrant equatorial

Com a projecte diví sobre l’univers i la història, la providència inclou el destí salvífic de la humanitat, en ordre al qual tot és determinat, bé que en aquest el seu sentit darrer resta per a l’home en el misteri i, per això mateix, com a no manipulable Aquest doble caràcter i el perill del seu oblit es palesen en el problema de la predestinació, les interpretacions fatalistes de la qual no són sinó reflex de la que pot ésser interpretació incorrecta del providencialisme

El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia

Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800

Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa

Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida

Treballà per a Estanislau I de Polònia a Nancy, on féu les portes de Sainte-Catherine i Saint-Stanislas Sota Lluís XVI fou, en retirar-se JAGabriel, primer arquitecte del rei gràcies a la protecció de Maria Antonieta, per a qui treballà a Versalles El 1782 i el 1784 féu, als jardins del Petit Trianon, el teatre, el Temple de l’Amor, el Belvedere i l' hameau , aquest darrer seguint el disseny de HRobert El seu estil és graciós i amable, però molt superficial

Dirigit primer per Miguel Ángel Aguilar i després per Pedro J Ramírez, hi collaboraren Manuel Jiménez de Parga, Tomás de Salas, Lluís Carandell, Xavier Domingo, Carmen Rico-Godoy, Justino Sinova i d’altres polítics i escriptors Fou editat fins el 2001 Al novembre del 2001 i després de 25 anys de publicar-se sortí al carrer el darrer número de “Diario 16” El Grupo Voz, propietari del rotatiu des que el 1998 l’adquirí en subhasta pública, no aconseguí sanejar-lo ni trobar-ne un comprador