Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
James Stuart
Història
Lord Abernethy (1561), comte de Mar (1561-62) i de Moray (1562) i regent d’Escòcia (1567-70).
Fill legitimat 1550 del rei Jaume V d’Escòcia i de Margaret Erskine, filla del comte de Mar El 1560 féu costat a la reforma religiosa i ajudà en el govern la seva germana Maria I, però es distancià d’ella en oposar-se al matrimoni amb el comte de Darnley i defensar Johan Know, que havia estat declarat traïdor Intentà de fer un cop d’estat, que fallí, i hagué de fugir a Anglaterra 1565, però fou perdonat el 1566 i, nomenat regent, tornà a lluitar contra la seva germana Es féu impopular i acabà essent assassinat
Carles Eduard Stuart
Història
Rei titular d’Anglaterra i d’Escòcia (Carles III: 1766-68).
Fill de Jaume d'Anglaterra Nomenat regent pel pare, que estava malalt, fou enviat a París el 1744 per a planejar la invasió d’Escòcia d’acord amb els rebels escocesos, però no es portà a terme fins el 1745 i sense l’ajut francès Carles desembarcà a Escòcia, i a Edimburg proclamà rei el seu pare i envaí Anglaterra, però hagué de retirar-se'n i el 1746 tornà a França i a Anglaterra Alliberat, vagà d’incògnit per Europa menant una vida de disbauxa A la mort del seu pare adoptà el títol de comte d’Albany
Sant Nicolau de Portell, ara Sant Ramon (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Al lloc on actualment s’aixeca el convent de Sant Ramon hi hagué, com a mínim des del segle XIII, una capella dedicada a sant Nicolau El 1245, el paborde de Solsona, Guerau Calvó, va concedir a Pere Nolasc, futur sant, l’església de Sant Nicolau “ sita intra terminos castri de Mediano ”, a la parròquia de Portell Sobre aquesta capella es va fundar un dels convents de l’orde de la Mercè més antics, que, passat el segle XVII, i a causa del culte a sant Ramon Nonat, es convertí en un santuari, on se’n veneren les relíquies
Lluís Maria Andriani
Història
Militar
Militar.
La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt 28 de setembre i fou ascendit a brigadier, però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa 26 d’octubre Restà preso ner a França fins el 1814 Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 1838
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
Pedro Aguirre Cerda
Història
Política
Polític xilè.
S'adherí al partit radical i en fou president Fou diputat 1915-21, senador 1921-24 i ministre en diverses ocasions Fou un dels líders de l’oposició a la dictadura del general Ibáñez, fins que el 1938 arribà a la presidència, elegit pel Front Popular Intentà una reforma agrària amb la llei sobre suelos vitales , però aviat hagué d’afrontar el desgavell ocasionat pel terratrèmol del 1939 i l’inici de la Segona Guerra Mundial Això no obstant, a les eleccions legislatives del 1941 es veié sostingut per una majoria del Front Popular Morí mentre era president
Adrià I
Cristianisme
Papa (772-795).
Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes hispànics sobre l’adopcionisme
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí
Paulo Freire

Paulo Freire
Educació
Pedagog brasiler.
Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y cambio 1976
Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Història
Rei consort i infant d’Espanya.
Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina