Resultats de la cerca
Es mostren 9782 resultats
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
coloquinta

Coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps
carbonilació

Principals reaccions de carbonilació i derivades
©
Química
Reacció per la qual s’introdueix un grup carbonil C = O dins una molècula orgànica; això és aconseguit mitjançant els grups C≡O activitats.
També és possible d’aconseguir-ho emprant el monòxid de carboni lliure en presència de carbonils metàllics, composts actius capaços de cedir grups CO i regenerar-se per addició de monòxid de carboni Algunes reaccions de carbonilació per a l’obtenció de plàstics poliamídics, parafines i alcohols són de gran importància pràctica, puix que permeten d’obtenir productes intermediaris essencials per a la gran indústria orgànica
Sant Pere Màrtir d’Agulló (Àger)
Art romànic
Aquesta església, ara esdevinguda una ermita del llogarret d’Agulló, és possible que tingui un origen molt antic, anterior a l’any 1300 Això és el que es desprèn de l’existència a l’indret de dos sarcòfags alt-medievals, bé que no hi ha cap notícia històrica que ho pugui corroborar El dia de l’aplec a l’ermita és costum de beneir rams d’olivera
Miquel Peris
Història
Capitost d’una revolta ciutadana.
El 1275 els menestrals enderrocaren algunes cases de nobles després, sortiren sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà a València i restablí l’ordre Perseguit per les tropes reials, fugí a Castella Hom ha considerat l’alçament com un precedent remot de la revolta de les Germanies al s XVI
Robert Barclay
Cristianisme
Teòleg escocès.
Estudiant a París, s’adherí als quàquers 1667, dels quals fou el teòleg i l’apologista més notable, com ho demostren el Catechism and Confession of Faith 1673 i la Theologiae vere christianae apologia 1676 Visqué a Holanda i a Alemanya, d’on passà a Amèrica essent governador de Nova Jersey de l’Est 1683 dictà una constitució basada en els principis doctrinals quàquers
Francesc Esteve i Botey
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Format a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid, on després fou professor, com també ho fou a les escoles nacionals de mestres i mestresses de Barcelona Participant habitual de les Exposiciones Nacionales, guanyà primeres medalles 1920 i 1929 Publicà diversos llibres Grabado 1914, El desnudo en el arte, El grabado en la ilustración del libro i Ex-libris y ex-librismo 1949
Sergiu Celibidache
Música
Director d’orquestra i compositor romanès.
Format a Berlín i a París, del 1946 al 1952 fou director de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat Posteriorment ho fou de les d’Estocolm 1961-71 i de Munic del 1977 a la seva mort Considerat un dels millors intèrprets dels impressionistes i de la música russa, compongué quatre simfonies, un rèquiem i un concert per a piano També escriví assaigs crítics
Carlota de Bèlgica
Història
Emperadriu de Mèxic.
Filla del rei de Bèlgica Leopold I, es maridà el 1857 amb l’arxiduc Maximilià, el qual fou proclamat emperador de Mèxic amb l’ajuda de Napoleó III 1864 Tornà a Europa el 1866 per demanar ajuda per al seu marit que lluitava, a Mèxic, contra els republicans però no ho aconseguí, i Maximilià fou afusellat A causa d’aquest fet, Carlota perdé la raó
Ḥayyim Weizmann
Història
Política
Químic i polític israelià.
Professor de química a Ginebra 1900-03 i a Manchester 1903-16, dirigí els laboratoris de l’almirallat britànic 1916-19 Sionista, obtingué la declaració de Balfour 1917 del govern britànic President del moviment sionista 1920 i de la Jewish Agency 1929, ho fou també de l’estat d’Israel 1948-52 Fou director de l’institut homònim de ciències de la Universitat de Rehovot
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina