Resultats de la cerca

Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56 Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre del 1868 Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical

Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886

Fuster Participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol Barcelona, juny del 1870, on s’alineà amb els sindicalistes apolítics El 1873 figurà en la junta directiva de l’Ateneu Català de la Classe Obrera i fou un dels principals dirigents de la federació local de societats obreres de Barcelona Posteriorment formà part del Centre Federatiu, que el 1877 intentà la reorganització del moviment obrer català al marge de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, que restava en la clandestinitat

De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista 1854-56 Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers 1856 S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi i a la de San Fernando

Membre de la milícia urbana 1832, participà en la primera guerra Carlina Membre de l’ajuntament esparterista de València 1840, fou desterrat a Maó 1843 Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la junta revolucionària de València, i des d’aleshores fou un dels caps destacats del republicanisme valencià El 1868 fou governador provincial, i passà al federalisme Fou diputat a les corts del 1869 i el 1870, alcalde el 1870 i cap d’un batalló de milícies

Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820 Exiliat a Londres el 1824, fou professor de calligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes No s’acollí a l’amnistia del 1833

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona aconseguí un segon lloc al Campionat d’Espanya de iol de quatre 1998, un tercer lloc de iol de dos 1999 i també fou subcampiona de la Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana fou subcampiona de la Copa del Rei en outrigger de quatre 1999, 2000 Uns quants anys més tard, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Rem, presidida pel seu pare, Miquel Lluís Rutllant

Jugà al Futbol Club Barcelona 1967-79 i guanyà dues Lligues 1969, 1973 i tres Copes d’Espanya 1969, 1972, 1973 Disputà 9 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, fou secretari tècnic del Barça i formà part de la junta d’exjugadors d’handbol del club Presidí el comitè d’handbol del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, que vetlla per fomentar el planter També ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Territorial d’Handbol de Barcelona