Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
Sisqueró
Coma
Coma d’Andorra, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia de Canillo.
És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel Senyal de Sisqueró 2 761 m alt i el pic de Sisqueró 2 630 m alt, entre els quals s’obre la portella de Sisqueró , a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix
Blida
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, Algèria, situada al sud-oest d’Alger, als contraforts de l’Atles del Tell.
Nucli agrícola i comercial, afavorit per l’existència de regadius que possibiliten el conreu de cítrics i d’oliveres, té indústries derivades de l’agricultura fàbriques de sabó i de conserves Hi ha encreuament de carreteres i hi passa el ferrocarril de la línia Alger-Orà
microfiltre
Dispositiu electrònic passiu consistent en un filtre que separa d’una banda el senyal de dades ADSL, tot atenuant-lo, i de l’altra el senyal de veu, tot deixant-lo passar.
En una mateixa línia telefònica, formada pel parell de fils de coure, es transmeten conjuntament les dades del senyal ADSL i el senyal de veu La installació dels microfiltres fa possible connectar diversos equips telefònics telèfon, fax i evitar les interferències provinents del senyal de dades ADSL
Claravall
Monestir
Monestir borgonyó, tercera fundació del Cister (Cîteaux). Data de l’any 1115 i fou creat per sant Bernat —el seu primer abat (1115-53) i la més destacada personalitat en l’orde— i uns quants monjos (cistercenc).
Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819
baronia de Linyola
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell homònims, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.
Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor
estany de Mariola

pic i estany de Mariola
© Xevi Varela
Estany
Estany (2.273 m alt.) de capçalera de la vall de Tavascan, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós.
Situat al vessant SE del pic de Mariola 2663 m alt, a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola obert en els pics de Mariola i de Montarenyo
la Rabassa

Església de Sant Cristòfol de la Rabassa
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (amb l’antiga quadra de Palamós) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a 721 m alt, damunt l’altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa La seva església dedicada a sant Cristòfol depèn de la parròquia de Freixenet
Aquil·les Mir
Literatura
Poeta occità.
La seva obra és encara força popular, sobretot Lo sermon del curat de Cucuchan Publicà La cançon de la lauseta , faules i contes en vers 1876, Lo lutrin de Lader , narració heroicocomica en prosa 1877, en la línia de Boileau i amb la verbositat de Rancher
bateria
Transports
En els velers de guerra, andana de canons que hi havia en una mateixa coberta.
La més pròxima a la línia de flotació rebia el nom de bateria baixa o primera bateria , la següent el de segona bateria i així successivament fins a la superior, que era anomenada bateria alta També podien rebre el nom de la coberta on eren situades
Gian Rinaldo Carli
Economia
Història
Economista i erudit italià.
És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina