Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
Asociación Turística Pro-salou
Partit polític
Partit local de Salou inscrit el 1991 per Ramon Orobitg, Jesús Flores, Juan Antonio Montero, Dámaso Antolín i Juan José Contreras.
Asociación Independiente de Santa Coloma
Partit polític
Partit local de Santa Coloma de Gramenet inscrit a l’abril de 1991 per Francisco Herodes, Juan Vázquez i José Ramírez.
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 321 vots 0,5%
Col·lectiu Calongí de Progrés
Partit polític
Partit local de Calonge inscrit al març de 1995 i impulsat per Amadeu Serch (secretari general) i Francisco Javier Ruiz (vocal).
En les eleccions municipals de 1991 obtingué 268 vots 10,8% i 1 regidoren les de 1995, 290 vots 10,0% i 1 regi-dor
Lloc Espai Independent
Partit polític
Partit local de Badalona inscrit al febrer de 1999 i constituït al voltant de Josep Valls, del barri de la Morera.
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 464 vots 0,5%
Independents per Vic
Partit polític
Partit local de Vic inscrit al març de 1991, promogut per Josep M. Arimany, Montserrat Roca, Pere Puntí i Enric Pérez.
En les eleccions municipals de 1987 obtingué el 17% dels vots i 4 regidors en les de 1991, 1357 vots 10,6% i 2 regidors
bé de propis
Dret
Bé patrimonial que pot constituir per a la Hisenda d’una entitat local una font d’ingressos propis del dret privat.
Iberbanda
Operador espanyol de comunicacions de banda ampla, amb llicència LMDS d’accés via ràdio al bucle local, orientat al sector empresarial.
Sorgit al principi del 2000, quan amb el nom de FirstMark España guanyà una llicència LMDS en la banda de 3,5 GHz, l’any 2002 passà a denominar-se Iberbanda arran de la venda del 35% de les participacions de First Mark a Iberbanda En l’actualitat té xarxa pròpia desplegada en 72 ciutats abastant el 53% de les PIMES de l’Estat espanyol recentment ha incorporat la tecnologia WiMax en les seves infraestructures A l’octubre del 2003 guanyà el concurs del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya per a dotar de cobertura de banda ampla i accés a…
Antoni Chabret i Fraga
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…
Fèlix Burguera i Serrano
Historiografia catalana
Franciscà, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…
pellofa
Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos