Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1893 i en dret 1899 Home d’una gran acció social, fundà a Montblanc l’Associació Catalanista, la Cambra Agrària i els setmanaris La Conca de Barberà i L’Escut Realitzà collaboracions històriques a la premsa local de Montblanc i Tarragona Publicà el treball Origen del santuari y monestir de la Mare de Déu de la Serra Tradició montblanquina 1899 El seu fons personal es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Lectures BOFARULL I CENDRA, J “En Joan Poblet i Teixidó”, Boletín Arqueológico , 21, Tarragona 1918, p 64-67

Fundat el 1917 gràcies a l’impuls del periodista Josep Antoni Trabal, que en fou el primer president, i Josep Trueta Tenia seccions de boxa, futbol, rugbi, atletisme i muntanyisme Promogué l’esport entre la joventut, així com l’activitat física a les escoles, i organitzà diverses competicions Disposà de local propi amb una sala condicionada per a l’entrenament de la boxa i la pràctica gimnàstica, on impartí classes Joan Cervera i Buró, vicepresident de la Federació Catalana de Boxa Ramon Larruy, pioner de la boxa a Catalunya, formà part de la junta directiva 1926-31

Organitzada anualment pel club Cornellà Atlètic, en cada edició es disputaven fins a una vintena de curses per a totes les categories, federades, escolars i populars L’any 1998 la prova aconseguí la categoria d’internacional La cursa del 2011 també fou el Campionat de Catalunya de la milla en ruta Entre els atletes que han guanyat la competició destaquen l’atleta local Reyes Estévez, vencedor en quatre ocasions, Fermín Cacho, Arturo Casado, Manuel Olmedo i l’ucraïnès Ivan Hesko Entre les noies, han guanyat Montse Fontarnau, en tres ocasions, Jacqueline Martín, Carla Sacramento,…

Fou fundat l’any 1993 i els seus jugadors participen en competicions de tots els àmbits, des del local fins a l’internacional, en totes les categories d’edat Té escola de golf i disposa d’installacions pròpies, amb un camp par 71 de 18 forats –que va obtenir la primera certificació de Gestió Ambiental EMAS a Europa–, un recorregut de pitch-and-putt de 9 forats, a més d’una zona de pràctiques Organitza diversos campionats nacionals i internacionals, com l’Open Catalonia 1995, les proves de la Pre-Qualifying School PGA o la Seniors Qualifying School

S’inicià en emissores de ràdio local i el 1985 entrà a Ràdio Barcelona, on presentà programes, com Área de gol i Carrusel Catalunya En televisió, fou redactor de Canal+ 1990-2004 i presentador dels programes El día antes , El día después i En la banda El 2004 passà a Punto Radio, on presentà El mirador del deporte i La Liga viva La temporada 2007-08 presentà Club de futbol a Televisió Espanyola Des del 2008 treballa a Intereconomía TV, on presenta Punto Pelota El 2009, fou nomenat director general d’esports del grup La temporada 2013-14 presentà Jugones a La Sexta

Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o el Tir Nacional

Començà a collaborar a El Teléfono Catalán , i el 1881 fundà El Palafrugellense Publicà assaigs de temes econòmics d’actualitat com  Cuestión corchera  1880, i estudis d’història local com  El santuario de San Sebastián  1881, en collaboració,  Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas  1892 i Història de Palafrugell i la seva comarca  1929 Són de destacar Ensayos literarios Artículos y poesías 1884, en català i castellà, i les narracions La pubilla del mas Carbó 1905, Qüentos que són històries Fitor 1904 1905, Realitats de la vida 1906,…

Féu murals a Verona Santa Anastàsia i a Pàdua, on collaborà amb Avanzo oratori de San Giorgio i capella de San Felice de la basílica de Sant'Antonio És considerat el fundador de l’escola de Verona Dins les directrius giottesques, la seva pintura, de gran qualitat, significà un pas endavant en el camí del realisme individualització dels tipus, perfeccionament de la perspectiva, utilització de fons arquitectònics precisos i una tendència al popularisme que el portà ja a fer servir els temes religiosos com a pretexts per a bastir escenes contemporànies, remarcant d’una manera detallista el “…

Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-…

Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle…