Resultats de la cerca

A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931

Fou catedràtic 1690 a la Universitat de València El 1706 publicà Enigma sydereo , apologia del rei arxiduc Carles III El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina 1726 i La calentura mesentérica 1730

Els seus estudis sobre l’etiopatògenia de la malària, que demostraren que el mosquit anòfels és el principal vehicle transmissor del plasmodi productor de la malaltia, permeteren la profilaxi d’aquesta malaltia Li fou atorgat el premi Nobel de medicina l’any 1902

Dirigí el balneari de Caldes de Montbui Publicà Proyecto dirigido a promover los adelantamientos de la medicina 1814, Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal 1816 i Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy 1840

Fou un dels creadors de l’escola catalana d’homeopatia Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera 1884 i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes

Capdavanter en radiologia, estudià la radiologia del pit, la radiologia clínica i elaborà programes d’ensenyament de la medicina Professor a la Universitat de Cincinnati Ohio, és autor de Fundamentals of Chest Roentgenology 1960 i Case of the Day 1967 entre d’altres

Forma una de les conurbacions més populoses de l’estat Centre comercial tradicional, té indústria de preparació i tractament del cotó i fabricació de paper de diari És centre ferroviari, amb tallers especialitzats Té facultats d’arts, ciències, comerç, medicina i enginyeria

Estudià medicina a Königsberg Prússia oriental i a Leiden, però es dedicà especialment a la redacció d’obres de caràcter geogràfic Residí uns quants anys a Amsterdam, on foren publicades les seves obres més conegudes Descriptio regni Japoniae 1649 i Geographia generalis 1650

Estudià a Pasadena i investigà sobre el càncer a Wisconsin Els seus estudis sobre el material genètic de l’ARN i els virus que conté li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1975, compartit amb D Baltimore i R Dulbecco

És un sòlid cristallí òpticament inactiu que es fon a 147°C, soluble en cloroform, acetona i alcohol calent, i insoluble en l’aigua És altament tòxic És emprada en medicina com a antiespasmòdic musculotròpic i com a vasodilatador en el tractament de les trombosis