Resultats de la cerca
Es mostren 3873 resultats
Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest
Economia
Acord econòmic i duaner establert per la Costa d’Ivori, Benín (antic Dahomey), l’Alt Volta, Mali, Mauritània, Níger i el Senegal.
Els seus objectius eren establir el lliure canvi entre ells i fer una redistribució dels ingressos duaners procedents de les vendes a altres països no membres tanmateix, el 1964 hi havia tants règims duaners i fiscals com estats El 1966 adoptà un nou aranzel comú i una reducció dels drets dels altres països no membres, que només foren aplicats parcialment Per a afavorir els projectes d’industrialització i d’ampliació del mercat, la Unión fou substituïda l’any 1975 per la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental
Gil Roger y Duval
Història
Política
Polític.
Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres
Johann Heinrich von Thünen
Economia
Economista alemany.
Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie ‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63, s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
Vila de Granollers
Art romànic
Nucli urbà Vista aèria del nucli antic, format sobre una cruïlla de primitives vies romanes TAVISA-J Todó La localització del poblament medieval de Granollers confirma la continuïtat d’un nucli d’hàbitat des de l’època romana El turó de Sant Esteve, on es construeix la primera església romànica, era una zona d’habitatge romà des dels segles V-IV aC L’establiment del nucli granollerí pot estar molt relacionat amb la coincidència en aquest punt d’un encreuament de vies de comunicació romanes La via Heraclea, després Via Augusta, o via dels Vasos Apollinars, de Roma a Cadis, situa Semproniana ,…
Xi’an
Exèrcit de soldats de terracota trobat a la tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del sheng de Shaanxi, Xina, i de la regió del Nord-oest.
Situada al vessant septentrional del Qin Ling, dins la fossa tectònica del Wei He, en el seu aiguabarreig amb el Huang He, és un important centre comercial i un mercat agrícola te, opi, arròs, blat de moro, tabac, etc Té importants indústries tèxtils cotó, d’equipaments elèctrics, de maquinària i oleícoles Prop de la ciutat hi ha innombrables restes de les antigues capitals imperials de Chang An, Qing i Tang El 1974 hi fou descoberta la tomba de Zheng, fundador de la dinastia Qing, envoltada de milers de guerrers de terracota, de mides naturals
Calahorra

Catedral de Calahorra (La Rioja)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, vora el riu Cidacos, prop de la confluència amb l’Ebre.
És un mercat agrícola de La Rioja Baixa, al centre d’una fèrtil horta Hi ha indústria derivada de l’agricultura Entre els monuments són notables la catedral és seu episcopal, iniciada a mitjan segle XII i continuada als segles posteriors, i les esglésies de San Andrés segles XVI-XVIII, San Francisco segle XVII i Santiago segles XVII-XVIII Antiga població dels vascons, en temps d’August li fou reconeguda la ciutadania Calagurris Julia Nassica El 1369 hi tingué lloc la proclamació del rei de Castella Enric IV Trastàmara
Alessandria
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província d’Alessandria, vora el Tanaro.
Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo
Huancayo
Ciutat
Capital del departament de Junín, Perú.
Situada a la Cordillera Central, a 3 258 m d’altitud, en una fèrtil conca regada pel riu Mantaro, és productora de cereals, farratge i fruiters i té explotacions ramaderes de vaques i ovins És el principal centre comercial dels Andes centrals, connectat amb Lima i altres ciutats peruanes per ferrocarril i carretera Té un típic mercat d’artesania indígena i indústria cervesera, farinera de derivats de la llet, adoberia i sabons És seu de la Universitat Nacional del Perú Central 1962 i és centre turístic Hi passa la carretera Panamericana
Signatura de la declaració de Palma
Els consellers de Cultura Ruth Mateu Illes Balears, Santi Vila Catalunya i Vicent Marzà País Valencià signen la declaració de Palma, per la qual es comprometen "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura" Entre altres coses, la declaració preveu enfortir l’Institut Ramon Llull com a organisme de projecció conjunta, reforçar el mercat cultural interior, crear un sistema d’homologació de coneixements lingüístics i que els tres governs participin i es coordinin en matèria cultural
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina