Resultats de la cerca
Es mostren 3647 resultats
Casa de Farners (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
És la domus on residia la família Farners, documentada des del 1064 amb un Ramon Ramon de Farners, cognomenat també en alguns documents com Ramon Ramon de Santa Coloma Ell és el cap d’un llinatge que es perpetuà fins al segle XVIII amb el cognom Farners i que tenien el càrrec de castlans o senyors inferiors de Santa Coloma, i molts alous dins el terme i veïnatge Un dels seus membres, Ramon de Farners, va erigir i fer consagrar, el 1200, la capella de Santa Maria de Farners, situada als peus del castell El casal era prop de l’església de Santa Coloma i fou incendiat el 1874 durant la tercera…
Torre de Sant Gervasi (Barcelona)
Art romànic
Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça de la Bonanova…
Antoni Bages
Història
Militar
Militar liberal.
Entrà a l’exèrcit el 1811 Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23 Durant deu anys residí a l’exili El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria Ajudà la junta governativa central auxiliar, des de l’agost de 1843 que s’oposava al govern moderat installat a Madrid el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar…
Hostafrancs

Aspecte exterior de l’església de l’Assumpció
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a la dreta del Sió, al sector N del terme.
L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la…
Nola
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
D’origen molt antic, sembla que fou, juntament amb Càpua, una plaça forta etrusca important A la fi del segle V aC fou possessió dels samnites, i a partir del 311 aC, ciutat aliada dels romans, que en feren una base per a llurs operacions contra els cartaginesos August hi morí el 14 aC Sota Vespasià adquirí una importància notable, i durant els primers segles del cristianisme fou seu episcopal Destruïda pels vàndals 455, tornà a ésser bastida i entrà a formar part del ducat de Benevent 647 Feu de Guiu de Montfort 1269, passà als Orsini, i el 1528 fou incorporada al regne de…
Maria Dolors Mirabent i Muntané
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària, coneguda per Lolita Mirabent.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca Josep Roig i…
Josep Ferrer i Beltran
Música
Compositor i organista.
Organista de la collegiata de Tremp el 1767, al juny d’aquest mateix any obtingué la plaça d’organista de la catedral de Lleida com a successor de Maurici Espona, i s’ordenà de prevere a la seu lleidatana El 1770 fou escollit organista de la catedral de Pamplona i el 1786 ocupà el càrrec d’organista de la catedral d’Oviedo, que exercí durant vint-i-cinc anys Tingué amistat amb Gaspar Melchor María de Jovellanos Juntament amb Juan Páez, mestre de capella d’Oviedo, compongué el drama musical Premio a la sabiduría , que s’estrenà el 13 de maig de 1798 en homenatge a Jovellanos amb motiu del seu…
Bonaventura Petit
Música
Compositor i organista.
Possiblement era descendent d’una família de violinistes, l’activitat dels quals està documentada entre els segles XVII i XVIII Aprengué a tocar el violí amb el seu pare i després, a París, estudià composició amb F Halévy i orgue amb LAJ Léfebure-Wély Acabats els estudis retornà a Perpinyà, on obtingué la plaça d’organista de la catedral de Sant Joan, que ocupà entre el 1839 i el 1901, i on fou instrumentista d’un dels orgues més importants construïts per D Cavaillé-Coll Així mateix, fou professor de música al Conservatori de Perpinyà Compongué música religiosa, l’himne Retour à Banyuls i les…
Lluís de Borbó-Vendôme
Història
Duc de Vendôme i de Penthièvre.
Net del rei Enric IV Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya 1649-50 No entrà a Barcelona fins al febrer del 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pere de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat La població de la ribera de l’Ebre es revoltà Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça Pel desembre del 1650 renuncià el càrrec i tornà a França En plena guerra de la Fronda, el…
es Castell
es Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, a la costa oriental de l’illa, situat en una taula calcària miocènica quasi horitzontal, només accidentada per alguns barrancs.
La costa és alta, formant penya-segats, al sector més meridional, i baixa i retallada, al centre punta de Binissaida el sector costaner nord-occidental correspon al port de Maó, on s’obren les cales Fonts i Corb, entre les quals hi ha la vila La vegetació és típicament mediterrània del bosc, destruït per la rompuda, resten alguns rodals d’alzines i ullastres Hom conrea farratges 732 ha per al bestiar boví uns 340 caps, amb la llet del qual fabrica formatges A més també hi ha bestiar oví, porquí i aviram La pesca ocupa una petita part de la població de la vila i resten actius alguns mestres d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina