Resultats de la cerca
Es mostren 7453 resultats
pirronisme
Filosofia
Doctrina de Pirró i els seus seguidors.
Sovint hom ha identificat, impròpiament, el pirronisme amb l’escepticisme antic prescindint de tendències escèptiques no pirròniques tan importants com les representades per l’Acadèmia mitjana i nova El pirronisme tingué un fort impuls durant els segles XVI, XVII i XVIII, i aquest pirronisme renaixentista i modern ha tingut molta influència damunt la filosofia moderna Influïts pel pirronisme han estat Montaigne, Gassendi, Pascal, Malebranche, entre altres, i hom considera eminentment pirrònic Hume
Sant Genís Sacosta (Amer)
Art romànic
Antiga església parroquial situada a l’extrem nord-est del municipi, a la dreta del riu Brugent Era propietat del monestir de Santa Maria d’Amer, almenys des del 1187, segons que consta en la butlla de Climent III El monestir adquirí la plena jurisdicció del seu terme el 1381 a la ciutat de Girona, a la qual l’havia venuda el rei el 1363 L’edifici fou refet als segles XVII o XVIII
Santa Creu d’Alp
Art romànic
Es tracta d’una església, avui desapareguda, que es trobava vora el camí que condueix al mas de Santescreus, al nord d’Alp És esmentada per primera vegada en una sentència de l’any 1256 en què apareix com a possessió del priorat de Marcèvol Conflent, de l’orde dels canonges del Sant Sepulcre Tenia, segons J Martí Sanjaume, caràcter d’ermita i fou objecte de moltes deixes testamentàries durant els segles XIII i XIV
Sant Andreu de Vilanova de l’Aguda
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Vilanova de l’Aguda, coneguda també amb el nom de l’església del Roser Avui en dia només en resta el campanar de planta quadrada, embegut en part per les estructures dels habitatges actuals No es tenen notícies històriques sobre aquesta església anteriors al 1300 Tanmateix, no es pot descartar que tingui el seu origen als segles XII o XIII, quan sorgí la vila nova de l’Aguda
Cor de Cambra Studium
Música
Agrupació coral mallorquina formada per setze cantors i fundada el 1982 per Carles Ponseti, que n’és també el director.
La seva tasca interpretativa ha estat sempre marcada pel rigor estilístic i històric, i s’ha centrat principalment a les Illes Balears, amb algunes gires per la Península Ibèrica i l’estranger El seu repertori comprèn obres creades entre els segles XVI i XX, especialment música romàntica i barroca Ha interpretat en concert unes 350 obres a cappella o bé amb acompanyament instrumental i orquestral, i ha enregistrat un LP i diversos CD
Reform Acts
Història del dret
Conjunt de lleis aprovades pel parlament britànic, en el curs del s XIX, relatives a la reforma del sistema electoral per a la Cambra dels Comuns.
El Reform Act del 1832, amb el govern Grey, comportà una revisió i modernització d’un sistema que ja tenia tres segles el del 1867, amb Disraeli, concedí el dret de vot a la petita burgesia i als obrers especialitzats, alhora que rebaixà el cens exigit a la població rural el de 1884-85, amb Gladstone, concedí el vot als obrers industrials i als agricultors i afermà el principi revolucionari de la proporció numèrica
Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló
Historiografia
Dret
Advocat i historiador.
Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984
Joaquim Montclús i Esteban
Literatura catalana
Historiador, articulista i assagista.
Llicenciat en història, com a historiador ha publicat Una vila medieval entre fronteres Calaceit als segles XII i XIII 1987 i, en collaboració amb Jaume Llauradó, El tancament de l’Orfeó Català i el FC Barcelona 2000, i, com a assagista o articulista, La Franja de Ponent, avui 1984 i La catalanitat de la Franja de Ponent 1999 Collabora habitualment a la revista Temps de Franja i a El Periódico de Catalunya
voluta

Voluta de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Ornament tallat a l’extrem del mànec d’alguns cordòfons que, en general, té la forma espiral característica de l’ornament arquitectònic homònim, d’on prové el seu nom.
Integrat usualment al claviller , la seva aparició es remunta als antics llaüts medievals En els instruments de la família del violí, des del segle XVII, ha estat un element decoratiu on el lutier ha volgut demostrar la seva habilitat artesanal Per aquesta raó es pot utilitzar com a element identificador d’escoles i constructors i es procura mantenir sempre intacte, malgrat les modificacions dels mànecs d’aquests instruments introduïdes als segles XIX i XX
sotsvegueria de Vallespir
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya, dependent de la jurisdicció del veguer de Rosselló, titulat sempre, des del segle XIV fins a la Revolució Francesa (1789), veguer de Rosselló i Vallespir.
Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya Els darrers segles comprenia tota la vall del Tec des de Sant Joan de Pladecorts només el vessant de la dreta, i, per tant, en restaven exclosos Vivers i el Voló, a més del sector més proper dels Aspres la Bastida, Prunet i Bellpuig
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina