Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Émile Zola
Émile Zola, per Édouard Manet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…
Tomàs d’Aquino
Filosofia
Cristianisme
Música
Teòleg i filòsof italià, conegut també pels títols de Doctor comú i Doctor angèlic.
El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de…
,
Barcelona Divulgación Histórica
Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona entre el 1945 i el 1951, redactats per iniciativa de l’Institut Municipal d’Història i publicats a càrrec de l’editorial Aymà.
De diversa collaboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà Parallelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” 1944-49, amb resums i algun treball original Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general
Textos filosòfics
Edició
Filosofia
Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l’Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i dirigida per Pere Lluís i Font.
Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d’altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia El primer volum de la collecció aparegué l’abril del 1981 i el ritme de publicació és d’uns 8 volums l’any
aristotelisme
Filosofia
Doctrina d’Aristòtil i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i escoles.
La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…
ogàmic | ogàmica
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet (de l’escriptura, els texts i les inscripcions redactats amb aquesta escriptura) emprat durant els primers segles de l’era cristiana a Irlanda i també a Escòcia i a Anglaterra..
Limitat normalment a les inscripcions epigràfiques en cèltic insular, només excepcionalment ha estat usat en manuscrits medievals No difereix gaire del sistema alfabètic llatí i, segons la llegenda local, fou inventat per Ogma Mac Elada ‘Fill de la Ciència’, que correspon al gàllic Ogmios, déu de l’eloqüència
eucologi
Cristianisme
Llibre litúrgic de les Esglésies de ritu bizantí que conté els texts propis del bisbe, del diaca i del sacerdot corresponents a la celebració eucarística, als sagraments i les benediccions i a l’ofici.
haplografia
Diplomàtica i altres branques
Fet que es dóna en la transcripció de texts i que consisteix en el salt d’una lletra, síl·laba o paraula a altra, que es repeteix a poca distància amb omissió de les intermèdies.
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres volums titulats…
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina