Resultats de la cerca
Es mostren 3670 resultats
Borkou
Regió
Regió del Sàhara, al Txad, situada al sud del Tibesti.
Forma una plana de gres, de 200 a 300 m alt, amb grans oasis Els recursos econòmics són la ramaderia cabres, ovelles, camells i l’agricultura dels oasis La localitat més important és Faya-Largeau Antigament era un estat vassall del Wadai fou cedit a França pel tractat anglofrancès del 1899, però les tropes franceses no l’ocuparen fins el 1907
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
Acàdia
Geografia històrica
Antiga regió oriental del Canadà que correspon aproximadament a les actuals províncies de Nova Brunsvic, Nova Escòcia, illa del Príncep Eduard i Terranova.
Colonitzada inicialment pel francès Pierre de Monts 1605, durant anys els francesos i els anglesos se'n disputaren el control, fins que pel tractat d’Utrecht 1713 fou cedida a Anglaterra En 1755-58 milers de ciutadans d’origen francès foren deportats pels anglesos principalment a Louisiana Actualment, els acadians, que parlen un dialecte del francès, són uns 350 000
senussi
Islamisme
Membre d’un moviment politicomilitar i religiós islàmic fundat (1837) a la Meca per Muḥammad ibn ‘Alī al-Sanūsī.
Assolí un gran desenvolupament a la Cirenaica i Tripolitània i creà un estat independent amb centre a Ǧagbub Signà un tractat de pau amb els italians 1920, però el 1930 fou dissolt En ésser proclamatrei de Líbia 1951 el seu cap Muḥammad Idrīs al-Sanūsī tingué una revifalla, fins a la seva dissolució definitiva per Gaddafi 1969 i la confiscació dels seus béns
Antoni Queixal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1405 i general de l’orde 1406 Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII Representant de la corona catalanoaragonesa al concili de Constança 1416, advocà a favor de la unitat de l’Església Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae
Mateu de Malferit
Història
Política
Diplomàtic i funcionari reial.
Jurista Ciutadà de Mallorca Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó prop del duc de Milà i de la república de Siena El 1442, conquerida Nàpols, en fou nomenat regent Fou un dels caps de la facció oligàrquica de la ciutat de Mallorca Escriví, sembla, uns comentaris a l’art lulliana i el tractat De temporibus , en el qual lloava Ramon Llull
Cassi Longí
Filosofia
Retòrica
Rètor i filòsof.
Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí
Jan Frans Willems
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i filòleg flamenc.
Considerat l’iniciador del moviment flamenc, es dedicà a l’estudi de la literatura i de la llengua neerlandeses i intentà la unificació cultural dels Països Baixos De les seves obres destaca Verhandeling over de nederduytsche tael- en letter-kunde ‘Tractat sobre la filologia i la literatura neerlandeses’, en dos volums, 1819-24 Fundà també 1837 el periòdic Het Belgisch Museum
Notker Bàlbul
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor, mestre i bibliotecari del monestir de Sankt Gallen.
Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512
Diego de Morlanes
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina