Resultats de la cerca

Director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals del 1957 al 1970, procurà modernitzar el servei i estimular les collaboracions amb els historiadors Fundà la revista Centre d’Etudes et de Recherches Catalanes des Archives CERCA, del Centre d’Estudis i de Recerques Catalans, on publicà gran part dels seus treballs, consistents, essencialment, en inventaris, buidatges, edicions de documents, ressenyes, comentaris, etc S’interessà, en especial, per la història de la Universitat de Perpinyà, i publicà, a més de diversos articles, l’ Inventaire analytique de la série D Université de…

Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals i “xarons”…

Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini El 1932 ingressà com a professor de violoncel al Conservatori del Liceu,…

Des de la seva infància residí als Estats Units, on fou deixeble dels violinistes Josef Gingold, a Cleveland, i Ivan Galamian, a l’Institut Curtis de Filadèlfia Debutà a San Francisco l’any 1952, i el 1959 fou premiat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquest guardó li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món, inclòs el Carnegie Hall de Nova York, on es presentà el 1961 Aquell mateix any feu el seu debut a Londres, a l’Albert Hall Des del 1971 és professor a l’Institut Curtis de Filadèlfia Ha actuat sovint al Festival de Tanglewood i al d’Edimburg Amb Laredo han…

A cinc anys inicià els estudis de violí amb la seva mare, la violinista Elvira Schmuckler Fugint de l’Alemanya nazi, el 1933 la seva família es traslladà a Amsterdam, on es perfeccionà amb Oskar Back i on debutà el 1935 Després de la guerra feu gires per Europa, els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1951 al 1971 fou concertino de l’Orquestra de la Residència de la Haia Amb el violinista Herman Krebbers formà un duet de violí per al qual compongueren concerts H Badings, G Frid, H Kox i B Maderna 1969 El 1974 fou nomenat concertino de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, posició que…

Es formà al Conservatori de Budapest, on estudià piano i violí, i fou un dels deixebles predilectes de Jenö Hubay Del 1931 al 1934 formà part del Trio Hongarès i també d’altres grups de música de cambra L’any 1940 fundà el Quartet Végh, amb el qual obtingué el primer premi al Concurs de Ginebra el 1946 i feu nombroses gires de concerts durant quatre dècades De la seva carrera de solista es poden destacar les nombroses aparicions al Festival de Prada de Conflent entre el 1953 i el 1969 El 1962 fundà un festival de música a Cervo Itàlia El 1971 començà a impartir classes al Mozarteum de…

Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l’Ulster…

D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…

Vida De petit es traslladà amb la seva família a Ciudad Real, on arribà a ser escolà de cant de la catedral El 1913, gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova, pogué iniciar els estudis de cant amb I Tabuyo Debutà el 1915 al Teatro Real de Madrid i el 1919 cantà La Traviata al Gran Teatro de la mateixa ciutat Posteriorment encetà una carrera internacional que el portà a teatres d’Itàlia, Suïssa i l’Amèrica Central El 1923 inaugurà la temporada del Gran Teatre del Liceu intervenint a Manon Lescaut i poc després anà a Itàlia per a cantar Il piccolo Marat a Fiume Tornà sovint a Barcelona, on…

Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué…