Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Benifonts
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a 1 194 m d’altitud, a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, a la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
Formava un municipi amb Herbera L’església depèn de la parròquia de Noals
balneari de Bellús
Balneari
Balneari del terme municipal de Bellús (Vall d’Albaida), a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surten a 39°C.
Fou construït a la fi del s XVIII pel marquès de Bèlgida, i fou modernitzat posteriorment La tradició balneària, però, és molt anterior dins el terme hi ha les restes de l' aqüeducte de Bellús , gòtic, obra del s XV
Albereda
Veïnat
Veïnat del municipi de Querol (Alt Camp), situat a uns 700 m alt., al capdamunt d’una vall, a l’esquerra del torrent d’Esblada, sota el puig de Formigosa.
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
coma de Fontblanca
Coma
Coma de la vall d’Ordino (Andorra), a la capçalera del Rialb o riu de Fontblanca
, que forma al Serrat, juntament amb el riu de Tristaina, la ribera d’Ordino.
cometa dels Erculls
Coma
Coma del massís de Vaqueira, al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança
alt de la Creu
Cim
Cim (955 m) de la serra d’Ontinyent, dins el terme de la vila de Bocairent (Vall d’Albaida), a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.
la Clota
Vista parcial d’un carrer del barri de la Clota, Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, a l’antic terme d’Horta, en una fondalada entre la Creueta del Coll, el parc de la Vall d’Hebron i l’antic nucli d’Horta.
Es formà durant el primer terç del s XX amb la construcció de nombroses casetes envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells Durant els anys cinquanta s’hi establí molta població immigrada Dins el barri hi ha una escola salesiana
Lippe
Riu
Riu d’Alemanya, afluent del Rin per la dreta, que travessa la vall de Westfàlia d’E a W (255 km de longitud i 4 675 km2 de conca).
Neix a Bad Lippspringe i rega Hamm, on comença un canal lateral que l’uneix al Rin És navegable durant 211 km
Lairissa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Bossost; comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.