Resultats de la cerca

Els anys trenta tingué una estreta relació amb l’avantguardisme, especialment amb el grup ‘Kwadryga’ i durant la postguerra fou un dels poetes de més èxit amb reculls com Pieśni ‘Cants’, 1953 i Chryzostoma Bulwiecia podróż do Ciemnogrodu ‘Viatge de Chryzostoma Bulwiecia a Ciemnogrod’, 1954 En les seves obres barreja gèneres i registres molt diversos, amb preferència extrets dels mitjans de comunicació de masses, i mostra una inclinació per l’humor absurd i truculent, palesa també en els seus microdrames, d’entre els quals cal esmentar Zielona Gęś ‘L’oca verda’, 1956

Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra

Nebot de PCorneille, es féu conèixer a París per la seva lucidesa intellectual i per la seva contribució a l’expansió de l’esperit filosoficoracionalista del s XVIII Publicà Description de l’Empire de la Poésie 1678 i compongué llibrets d’òpera amb força èxit Dialogues des Morts 1683, Entretiens sur la pluralité des Mondes 1686 i Histoire des oracles 1687 manifesten el seu esperit científic El Discours sur l’Églogue 1687 i la Disgression sur les Anciens et les Modernes 1687 el convertiren en membre de l’Académie Française 1691

Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant

Als 7 anys actuà de guitarrista en un conjunt flamenc i tres anys després debutà a Madrid amb gran èxit Fruit d’una estada a Barcelona féu la coneixença de la ballarina Carme Amaya, amb qui més tard collaborà i junts recorregueren el món Residí a Mèxic i cap als anys cinquanta s’installà als EUA on enregistrà una cinquantena de discs, alguns d’ells guardonats, i rebé premis i distincions Era considerat com el més universal dels guitarristes flamencs i, àdhuc, creador de l’escola que hom anomena “sabiquisme”

Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, i alhora adquirí una formació musical Debutà al Liceo Artístico de Madrid 1842 i actuà a París 1845 i a Itàlia 1846-48 De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit 1848, i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid Fou diputat provincial i diputat a les corts 1876-78 per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos

Preocupat per la verola, posà en pràctica l’antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox malaltia de les vaques Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones contagiades de verola i fou l’origen de la vacunació , que ha estat emprada amb èxit contra moltes altres malalties infeccioses Pasteur, Koch, Ferran, etc Els resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner en el seu llibre Inquiry into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae 1798

Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

Fou redactor de la revista Niangi La seva primera novella, Ja, babuška, Illiko i Illarion ‘Jo, l’àvia, Iliko i Hilarió’, 1959, aconseguí força èxit i fou traduïda a diverses llengües Descriu la vida en un poble georgià durant la Segona Guerra Mundial Seguiren Ja vižu solnce ‘Jo veig el sol’, 1964, Solnetšnaja noč ‘La nit del sol’, 1967 i Ne bois’a, mama ‘No tinguis por, mare’, 1970-71 En les seves obres, que descriuen sovint episodis de la vida russa, subratlla les qualitats morals i el sentit de l’humor dels personatges