Resultats de la cerca

Fou professor a Göttingen 1967, deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística 1869 i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig 1870 Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics

Deixeble de KPiloty a Munic 1864-69 Fou el capdavanter del realisme pictòric a Alemanya Retirat a l’Alta Baviera el 1873, la seva obra principal, Tres dones en una església Hamburg, Kunsthalle, minuciosament pintada in situ durant gairebé quatre anys, 1878-82, és una mostra del seu estil detallista, plàcid i d’estudiada composició

Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921

És el creador d’una metodologia d’estudi original dins el camp de la geografia del paisatge Gran coneixedor de la península Ibèrica, escriví, entre altres obres, Portugal 1932-37 i Die Iberische Halbinsel ‘La península Ibèrica’, 1964

Féu importants investigacions sobre els raigs X difracció a través de cristalls, etc, que permeteren, més endavant, d’utilitzar aquestes radiacions per a analitzar l’estructura molecular de moltes substàncies El 1914 rebé el premi Nobel de física

Viatjà per Holanda, França i Anglaterra i Itàlia, on fou influït per l’obra d’A Palladio Introductor de l’arquitectura neoclàssica a Berlín, on construí el teatre de Charlottenburg i la Porta de Brandenburg 1788-91

Autor de Rembrandt als Erzieher ‘Rembrandt, educador’, 1890, que postulava una regeneració del poble germànic, representada en la figura del pintor holandès Les seves teories, però, foren manipulades pels teòrics racistes nacionalistes i antisemites

Deixeble de Max Scheler, fou professor a Bonn 1926 De raça jueva, es refugià, fugint dels nazis, a Barcelona, on professà cursos i féu conferències sobre Nietzsche i Scheler El 1936 passà a París, i formà part del grup de personalistes cristians representats per Mounier i la revista “Esprit” Escriví Einführung in die philosophische Anthropologie ‘Introducció a l’antropologia filosòfica’, 1934 i Die Erfahrung des Todes ‘L’experiència de la mort’, 1937

Contribuí molt polèmicament a la teoria de la història de la civilització de l’escola alemanya, plantejant la importància dels grups econòmics i dels moviments de masses en la història social, i defensant una visió de síntesi filosòfica i psicològica per a cada període històric Escriví Deutsches Wirtschaften im Mittelalter ‘L’economia alemanya durant l’edat mitjana’, 1886 i la seva obra cabdal Deutsche Geschichte ‘Història alemanya’, 1891-1901 en dotze volums

Féu treballs de química orgànica relacionats amb la fisiologia vegetal Descobrí el sulfur de carboni, anomenat licor de Lampadius