Resultats de la cerca

Intentà de reunir els bisbats escandinaus en un patriarcat sota la seva autoritat, però no ho aconseguí per l’oposició de Roma Aquest fracàs consumà la separació entre els pobles germànics Adalbert tingué un important paper polític sota Enric III Fou tutor d’Enric IV, però fou allunyat de la cort en intentar d’alçar contra aquest els barons germànics Tanmateix, Enric IV el tornà a cridar més tard 1069 Fou home d’una gran cultura

Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic

Lligat a la causa navarresa, fou advocat general a la cort de Bearn Escriví els Psaumes de David virats en ritme gascon 1565 i les Poësias gasconas 1567, on hom troba sis Cants eroïcs on els herois de l’antiguitat són posats com a exemple a Enric IV i vuit Eglògas, testimoniatge de la condició popular i de les misèries de la guerra Defensor conscient i apassionat de la seva llengua, fou una figura essencial del Renaixement gascó

Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador

Com a comte de Wessex fou el personatge més influent de la cort a la fi del regnat d’Eduard III de Wessex, a la mort del qual es féu coronar rei contra una part del seus súbdits Hagué de rebutjar una invasió noruega comandada per Harald III de Noruega La debilitat de la seva posició fou aprofitada per Guillem de Normandia, el qual, allegant drets a la corona anglosaxona, desembarcà a Anglaterra, el vencé i l’occí

Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa

Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots

Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o…

Fill de Guillem i net de Ramon Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebellió Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia 1356, el càrrec de capità de guerra de Sciacca 1358 i la baronia de Chiusa…

Vida Segons explica la seva Vida , era fill d’un comerciant de Tolosa S’enamorà d’una rica dama burgesa i, a causa de la gelosia del marit, hagué d’abandonar Occitània i refugiar-se a Catalunya, on fou acollit pel trobador Guillem de Berguedà, que el convertí en el seu joglar Amb ell viatjà a Castella i treballà a la cort d’Alfons VIII, a qui dedicà tres de les seves cançons Després de la mort de Guillem de Berguedà entre el 1192 i el 1196 degué romandre a Catalunya durant un cert temps i sembla que fou llavors que entrà en relació amb la cort de Pere I de Catalunya…