Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Sant Gervasi i Sant Protasi (la Garriga)
Art romànic
La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189 Segons J Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només tenia sota la seva jurisdicció les cases de la riba esquerra No hi ha gaire documentació de…
Santa Maria de Porqueres

Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…
Pomèro
Vall
Alta vall de la Vall d’Aran, del municipi de Viella, afluent de capçalera, per l’esquerra, del Joèu.
Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu
parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C-Moià
Àrea humida de l’Alt Empordà declarada paratge d’interès natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983.
Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries
Freiberg
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
És situada en un replà, al peu de l’Erzgebirge, a la vora esquerra del Mulde de Freiberg, afluent, per l’esquerra, de l’Elba Centre d’activitat minera, d’antiga tradició, amb foneries de plom, zinc, níquel i estany Indústria tèxtil, instruments d’òptica, equip elèctric i electrònic, treball del cuir i del vidre i eines agrícoles La catedral, refeta al s XV, conserva un portal amb estàtues també del s XV
travertí
travertí
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat de tosca calcària que és molt abundant al Quaternari.
La seva estructura és molt variable, i pot arribar a ésser molt porosa Es forma actualment embolicant plantes aquàtiques i petites tiges de les de terra immediates És molt important la formació d’aquesta tosca als salts d’aigua i a les vores del riu Piedra, a Alhama de Aragón, el qual deu el seu nom a aquesta circumstància Cal destacar-ne també les acumulacions presents als voltants de l’estany de Banyoles
Campionat del Món de Rem
Rem
Competició internacional de rem disputada anualment.
Organitzada per la Federació Internacional de Societats de Rem, la primera edició tingué lloc a Lucerna Suïssa el 1962 La 34a edició, coorganitzada amb la Federació Espanyola de Rem, es disputà a l’estany de Banyoles entre el 27 de juliol i l’1 d’agost de 2004 Es competí en diverses modalitats de rem no olímpiques Itàlia fou el país que aconseguí més medalles tres d’or i dues d’argent
Necròpoli del Camp de les Lloses (Ullastret)
Art romànic
Situació El Camp de les Lloses és un terreny del vessant oriental del puig de Torrecuques, al cim del qual s’han fet troballes d’època ibèrica i romana Pertany als contraforts de la serra de Sant Andreu i és a uns 500 m de la ciutat ibèrica vers migdia i vora la riba sud-occidental de l’estany desaparegut d’Ullastret A prop passa el vell camí d’Empúries, del qual, més a migjorn, sota el puig de la Garriga, resta un tram enllosat Mapa 334M781 Situació 31TEG075188 Hom pot arribar-hi des del poble d’Ullastret, pel camí vell de Palau-sator, que actualment surt de la carretera de Canapost a Serra…
pic de Perdiguero

pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina