Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Bartolomé Mitre
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor
Maria Antonieta Cot i Miralpeix
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38 Treballà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges 1939-44, a la Biblioteca de Catalunya, on treballà en diverses seccions, i a la Central de Biblioteques Populars, on treballà fins a la jubilació 1980 Al maig del 1969 succeí Justa Balló en la direcció de la Central Malgrat les dificultats polítiques del franquisme, sabé promoure la cultura catalana a les biblioteques públiques Aconseguí que els anys seixanta la Diputació de Barcelona hi organitzés classes de català Participà en congressos nacionals i internacionals i collaborà en…
Internacional Sindical Roja
Història
Organització creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d’agrupar els sindicats.
Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
biosfera subterrània
Biologia
Conjunt de microorganismes que viuen a molts centenars de metres sota la superfície terrestre.
Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia
desregulació
Economia
Supressió sistemàtica de les regulacions públiques de l’economia per a flexibilitzar-la, augmentar-ne la concurrència i l’eficiència, i afavorir els consumidors.
La desregulació afecta els àmbits estatal preus, privatització, normes i internacional comerç, capitals Basada en la ineficàcia i en la ineficiència del sistema regulador burocràcia, costs, degradació dels serveis públics i en les possibilitats del progrés tècnic per a superar les limitacions originadores de monopolis i propugnada per la teoria de la tria pública, la desregulació ha estat aplicada intensivament des dels anys vuitanta, i afecta la producció, els serveis i les finances Malgrat tot, comporta els riscos derivats de les pèrdues de seguretat i qualitat, associades a la…
pell anilina
Tecnologia
Pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o gra natural de la mateixa pell.
El qualificatiu d’'anilina’ exclou l’ús de tota mena de pigment o recobriment opac que tapi la superfície natural de la pell L’aspecte natural d’una pell anilina és el que li dóna tot el seu valor, malgrat que a vegades puguin ésser observades algunes irregularitats de color i fins i tot certes tares que provenen de la manca d’homogeneïtat i dels defectes de la mateixa pell El nom d’'anilina’ prové dels colorants dits d’anilina que són l’element més important de la tintura i l’acabat d’aquestes pells
caracciolo
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars menors fundat (1588) per Francesco i Fabrizio Caracciolo i Giovanni Agostino Adorno.
A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç
bisbetó
Folklore
Infant elegit ‘‘bisbe’’ (en alguns indrets ‘‘abat’’, ‘‘papa’’) pels seus companys, i que representa alguna de les funcions episcopals o altres similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent.
El costum fou molt estès als monestirs, a les catedrals i fins i tot a les escoles i universitats de l’edat mitjana Ja és esmentat al segle X per Ekkehard IV de Sankt Gallen, i tingué, malgrat les prohibicions freqüents, una llarga supervivència Han estat conservats alguns fragments, entre els quals dos de catalans en vers, del sermó —escrit per una persona gran— que en alguns llocs el bisbetó feia durant la missa Al Principat és coneguda la festa del bisbetó que hom celebra a Montserrat el dia de sant Nicolau
Agència Europea de Medi Ambient
Organització internacional de medi ambient que promociona la sostenibilitat en el desenvolupament industrial.
Proporciona als estats informació per a integrar la perspectiva mediambiental en les qüestions econòmiques, construeix campanyes de protecció del medi ambient i facilita la sostenibilitat També s’encarrega de la coordinació dels estudis i campanyes referents al canvi climàtic i al Protocol de Kyoto Malgrat que és un organisme de la Unió Europea, hi poden participar altres països Té 31 socis els 25 estats membres de la UE i Bulgària, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Romania i Turquia Edita anualment un resum d’avaluacions d’indicadors i valoracions en llenguatge accessible,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina